El Centre LGTBI de Barcelona, amb la col·laboració del col·lectiu audiovisual Las Pibas REC, estrena avui el tercer episodi de la sèrie “Diàlegs intergeneracionals”, dedicat a les aliances i interseccionalitat dins de les lluites de les persones LGTBI, analitzades des dels punts de vista d’activistes LGTBIQ que pertanyen a diferents generacions.
Al llarg del capítol, lis activistes entrevistadis s’interroguen al voltant de qüestions com la necessitat de tenir espais no-mixtes per trobar-se entre iguals, o els eixos d‘interseccionalitat que s’han incorporat a les lluites LGTBI al llarg dels anys, i aquells que encara queden pendents.
En el debat sobre si són necessaris o no els espais no mixtes, l’activista lesbofeminista Bàrbara Ramajo es declara “molt fan” dels espais no mixtes, diu que li han permés ser qui ella és i els destaca com una “estratègia de supervivència i de lluita” en el context d’una societat “hetero-etno-cis-patriarcal”.
Per la seva banda, l’activista Joaquim Roqueta destaca l’experiència de l’entitat que presideix, Gais positius, com un espai segur i de confidencialitat per a homes gais amb VIH.
L’activista trans Zoe_grks, per la seva banda, opina que les persones trans necessiten espais no mixtes per cuidar-se i sentir-se lliures de violència transfòbica, i Sofia Bengoetxea, activista pels drets de travestis i crossdressers, coincideix amb ell i considera que “el teu espai no té preu, és absolutament necessari”.
La drag queen i performer La Hipogrifa declara que mai no participa d’espais mixtes on hi hagi presència d’ homes cis heterosexuals perquè li fa “molta mandra”, mentre que l’activista feminista i membre de Ca La Dona Dolo Pulido creu que els espais no mixtes són “la font d’alimentació per després poder tenir forces d’anar a treballar a espais mixtes”.
Anna Sardà, antropòloga i integrant del grup musical Roba Estesa, adverteix que també als espais no mixtes s’evidencien relacions de poder, jerarquies i privilegis que s’han de revisar, L’activista trans i comunicadora cultural Dana Domènech afegeix que, per evitar aquestes dinàmiques de poder als espais entre iguals, s’ha d’intentar que siguin el més horitzontals possible.
Pel que fa a la incorporació d’eixos d’interesccionalitat dins de les lluites LGTBI, Alfre_marven, activista i membre de l’organització Futch Club, opina que “totes les lluites haurien de ser intereseccionals” però que encara queda molt per fer per tal de visibilitzar les demandes de les persones racialitzades i migrades.
“Des de les mateixes sigles que diuen LGTBIQ, em semblen el menys interseccional, perquè allò que es remarca i exposa és la G de gai, mentre que les persones trans, les bi, la gent dissident es queda súper enrere”, afegeix.
Per la seva banda, La Hipogrifa menciona les lluites de les companyes “discas” i contra el capacitisme com exemple d’un eix d’interseccionalitat que encara no està incorporat a dins dels moviments LGTBI.
La sèrie “Diàlegs intergeneracionals” és un documental en càpsules de vídeo que vol servir com a eina per reflexionar sobre la memòria històrica LGTBI i mirar cap als reptes de futur.
El projecte s’emmarca dins del cicle de programació “Memòria. Absències i presències” del Centre LGTBI de Barcelona, i proposa un recorregut sobre les trajectòries dels activismes LGTBI, tant a nivell històric com en l’actualitat, amb converses entre dues persones d’edats i generacions diferents per intercanviar punts de vista, contextos i lluites.
Totes les càpsules han estat gravades, editades i postproduïdes pel col·lectiu Las Pibas REC, productora audiovisual de dones, lesbianes, trans, travestis i persones no binàries basada a Barcelona.
Les pròximes càpsules s’estrenaran cada dimarts de gener amb el següent calendari:
- 25 de gener: “Recorreguts,: diferències i contextos”
- 1 de febrer: “Reptes per al futur”