L’exposició “Encanteris i dissidències”, que podrà visitar-se fins al 30 de desembre al Centre LGTBI, resignifica diverses tradicions espirituals en clau queer
Aquesta no és una exposició qualsevol. Qui travessa les portes del Centre LGTBI i visita les peces exposades darrere dels vidres no només es veu davant d’obres artístiques, sinó que enfronta miralls que connecten amb una part sovint amagada de la mateixa persona: la seva espiritualitat.
La mostra es va presentar a l’octubre amb un aquelarre inaugural, que pots tornar a veure al nostre canal de YouTube.
“Aquesta exposició és com un mapa que recorre diferents maneres de viure l’espiritualitat de persones dissidents. Vol expressar com els nostres vincles, recorreguts i experiències es veuen travessats per l’espiritualitat i com aquestes vivències les hem reformulat, reapropiant allò que ens interessava i deixant enrere el que ens feia mal”, explica Xeito Fole, part de l’equip de programació del Centre LGTBI i curador de la mostra junt amb Julia Pardo.
Així, les obres de l’exposició conviden a viatjar per territoris i tradicions diverses, com les de Mèxic, Xile, els Pirineus, Argentina o Andalusia, entre d’altres. “Aquests territoris estan travessats per lògiques colonials i d’extractivisme sociocultural i econòmic, i creiem que és paper de les institucions culturals forçar espais on estiguen representades i obrir escletxes que potser són incòmodes, però que de ben segur són necessàries”, diu Julia Pardo, curadora de l’exposició i qui també integra l’equip de programació del Centre.
Es troben per exemple tres obres del col·lectiu artístic Las Migras de Abya Yala, integrat per dones migrades des d’Amèrica Llatina a Barcelona i que provenen d’una anterior exposició presentada el 2021 a l’espai feminista Ca La Dona. “Cercàvem altres maneres de sentipensar la trobada amb el cosmos, resignificar la memòria i posar en valor l’ancestralitat de les nostres avantpassades, víctimes de genocidi”, afirma Lorena Àlvarez, integrant del col·lectiu.
Plantes natives de Xile com el calafate, animals autòctons com el cóndor i representacions de persones indígenes que han patit el desarrelament forçat són les protagonistes de l’obra de Paula Tikay que es pot veure a l’exposició. Al seu costat, l’artista mexicana Victoria Villasana ret homenatge a una xamana que vol simbolitzar totes les dones sàvies amb coneixements de medicina tradicional.
Seguint aquesta línia, l’obra proposada per Daniela Benítez i Daniela Efímera parteix d’un procés ben personal en el qual les autores, migrades des de fa anys a Barcelona, havien de tornar a visitar les seves famílies en els seus territoris d’origen. “L’obra parla de trencar amb alguns fils amb les ancestres, com els de la culpa, molt present als nostres territoris a causa de la imposició de la religió catòlica. També volíem mostrar la nostra identitat: no som negres ni blanques, som marrons perquè descendim de persones indígenes. Per això vam utilitzar imatges de les nostres mares i àvies, connectades en un telar amb fotos de les nostres infàncies i les de companyes de Brasil, Xile, Veneçuela, Argentina o Mèxic”, explica.
Per la seva banda, l’artista mexicà resident a Barcelona Rapha Hu conta que en les il·lustracions que s’inclouen dins de la mostra barreja elements de les tradicions de la bruixeria europea, com el ritual del vol amb plantes com l’estramoni o la belladona, amb altres de caire més pop, com les joguines típiques dels xiquets dels anys 90 del segle passat.
En el cas de l’escriptora i artista canària Roberta Marrero, les imatges proposen un univers en el qual conviuen imagineria catòlica, estrelles del Hollywood clàssic, tradicions esotèriques com la quiromància o el món homoeròtic dels dibuixos de Tom de Finlàndia.
Art des dels activismes
L’exposició no només recull les peces pel seu valor estètic, sinó que també vol esdevenir un espai per visibilitzar reivindicacions presents en els col·lectius feministes i LGTBI.
En aquest sentit s’inclouen dues peces que provenen de les I Jornades Estatals Autogestionades sobre Bisexualitats, celebrades al voltant del 23 de setembre de 2022 en el marc del Dia de la Visibilitat Bisexual.
La primera d’elles és un conjur que es va recitar en aquestes trobades, al final d’un taller d’astrologia que es va presentar com “una potent eina d’autoconeixement que resisteix l’hegemonia i ha estat molt denostada pel capitalisme classista”, recorda Yaiza, una de les participants de les Jornades. “El 23 de setembre no només és el dia de la visibilitat bisexual, sinó que també és l’equinocci de tardor (a l’hemisferi nord), i l’encanteri ens va semblar una forma legítima d’ajuntar la ràbia de les manifestacions a les quals hi anem juntes, amb l’alegria i la celebració de les comunitats que formem amb les nostres amigues”, afegeix.
Altra de les activitats de les Jornades va ser un taller sobre memòria històrica bisexual que va concloure amb una proposta de collage analògic que tingué com a resultat altra de les peces d’ “Encanteris i dissidències”. “En aquesta obra faig un paral·lelisme entre la imatge de les bruixes, que formen part d’una història negada i deixada de banda, i la meva vivència com a persona bisexual, que va sortir de l’armari ben tard, cosa que malauradament és molt comú en les identitats bi”, diu la seva autora, Letícia P.F. de Bobadilla.
També provinent de la reivindicació activista és el Santo Coño Insumiso, que s’exhibeix al Centre acompanyat pels càntics inspirats en les manifestacions feministes en les quals aquesta figura va sortir en processó: el 8 de març de 2013 a Màlaga, i l’1 de maig de 2014 a Sevilla.
Les activistes participants d’aquestes manifestacions van ser objecte de denúncies per part d’un col·lectiu d’advocats cristians vinculat a partits d’extrema dreta, que les van acussar de pressumptes delictes d’odi contra els sentiments religiosos, explica Manuela, activista feminista andalusa resident a Barcelona.
Mentre que les activistes de Sevilla van quedar absoltes, el procés contra les feministes de Màlaga continua obert i s’ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional. L’any 2019, feministes andaluses residents a Barcelona van crear la figura del Santo Coño Insumiso i la van portar en processó en suport de les seves companyes perseguides judicialment.
“El Santo Coño Insumiso suposa una forma de reapropiació cultural de l’herència jueu-cristiana de les feministes d’Andalusia i de les tradicions d’arrel morisca que han desembocat en el que avui coneixem com a Setmana Santa”, expressa Maria, altra de les integrants del col·lectiu.
“Encanteris i dissidències” es completa amb una il·lustració de Natalia Saldaña, que representa una planta pròpia dels Pirineus a la qual s’ atribueixen propietats màgiques-medicinals, i amb la peça “Àngel Negro”, de l’activista intersex Mer Gòmez, que va ser creada en el marc de l’activitat “Mirades insubmises” del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
L’exposició, que forma part del cicle de programació sobre “Espiritualitats” es podrà visitar fins al 30 de desembre en l’horari d’obertura del Centre LGTBI: dilluns: de 15:30 a 20.30 h; de dimarts a divendres: de 10.00 a 14.00 i de 15.30 a 20.30 h i dissabtes: de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 20.00 h.