Avui el Centre LGTBI tanca el cicle de programació sobre “Invisibilitats”, centrat en fer aflorar realitats que sovint queden amagades, menystingudes o desapercebudes quan es parla de les persones LGTBI.
Des d’inicis de maig, prop de 700 persones han participat a les activitats proposades, que comprenen exposicions, taules rodones, presentacions de llibres, projecció de pel·lícules, tallers i fins i tot una obra de teatre.
Al llarg d’aquests tres mesos hem aprofondit en temes incòmodes i complexos, com la gestió del comiat i el dol davant la pèrdua de persones estimades o els patiments de salut mental que afecten específicament a persones LGTBIQA+ i que, molts cops, se’n deriven de les violències, invisibilització i discriminació a les quals fan front.
Hem posat llum sobre aspectes silenciats o ignorats, com per exemple els estereotips de gènere al món dels esports o les vivències de les persones bisexuals, intersex, asexuals o no binàries, que de vegades queden amagades a dins del conjunt de sigles.
Hem tractat de posar paraules a allò que de vegades no sabem ben bé com explicar, com les expressions del desig o els afectes poliamorosos que van per fora de la norma, i hem reflexionat sobre com s’adapta la llengua per acollir les identitats de les persones no binàries.
Hem sortit al teatre per acostar-nos a la realitat sovint silenciada de les persones intersex, amb una proposta esquitxada d’humor i èpica, però també de testimonis crus alhora que valents.
Hem portat els museus i les reflexions crítiques sobre les insitucions culturals a dins de les nostres parets, per qüestionar-nos tot allò que ha de canviar per poder parlar realment de queeritzar aquests espais.
A través del cinema, ens hem acostat a històries de persones racialitzades, explicades des d’eines més clàssiques com el documental, o més experimentals com la roadmovie porno-lesbo-feminista.
Les vivències trans s’han explicat des de la crítica i la incitació a la rebel·lió reflexiva, però també des de la intimitat i el relat en primera persona.
Les maternitats que trenquen amb els estereotips de gènere han estat ben presents a l’espai expositiu del Centre, al costat de la denúncia de les pedres en el camí que el monosexisme, l’heteronorma i la bifòbia interposen en el camí de les persones bisexuals.
També hem reprès un exercici de memòria històrica que posa en diàleg les realitats d’activistes LGTBIQA+ de trajectòries i generacions ben diferents.
Sense oblidar que també hem fet festa i hem celebrat juntis amb música, art, performance, colors i una alegria rebel i reivindicativa, amb voluntat de fer nostres tots els carrers.
Tot plegat ha estat possible gràcies a les persones que han participat com a ponents o intèrprets, i a les qui han moderat i dinamitzat activitats o han desenvolupat tallers. També s’ha fet realitat gràcies a l’equip de persones que treballen al Centre LGTBI i que han posat especial cura en garantir una programació d’activitats diversa i inclusiva, i en assegurar que tot funcionés correctament.
I, per descomptat, ha estat possible també gràcies a totes les persones que han participat a les activitats, amb la seva implicació, les seves reflexions i la seva voluntat d’escodrinyar més enllà d’allò que queda visible a primer cop d’ull.
Gràcies a totes les persones que heu fet part d’Invisibilitats!
La programació del Centre LGTBI torna a l’octubre amb un nou cicle temàtic trimestral per continuar removent consciències i sensibilitats.