Tramvia Connectat

El 27 de juny del 1872, entrava en servei el primer tramvia barceloní.  Sortia del Pla de la Boqueria, a les Rambles i anava fins als Josepets de Gràcia, l’actual plaça de Lesseps. Quatre cavalls en constituïen la força motora. Després, vindrien les línies de la Barceloneta, de Sant Andreu, de Sants i el Poble Nou, que òbviament tenien com a destinació el centre de la ciutat. El 1877 s’inauguraria la línia de circumval·lació, amb un traçat que resseguia l’antic recinte emmurallat de la ciutat.

I aquell mateix any va entrar en servei el primer tramvia a vapor, que des del carrer Trafalgar conduïa cap al Clot i Sant Andreu. Un trajecte "tan llarg" ja no podia ser cobert amb tracció animal. L’Ajuntament va limitar-ne, però, la velocitat i va prohibir que arribés a la plaça de Catalunya: massa fum i soroll per als barcelonins!

La tracció elèctrica no arribaria a Barcelona fins al 1899; la primera línia fou la de Circumval·lació i, en els anys següents, tots els tramvies existents s’hi sumarien. De mica en mica, s’anava configurant una xarxa de transport públic potent que comunicava el centre de la ciutat amb els barris i els pobles de la plana.

El caràcter elitista amb què havia nascut el nou mode de transport –només assequible per a la burgesia– va desaparèixer i el tramvia es va convertir en el transport de masses en la puixant Barcelona del primer terç de segle. La imatge d’uns tramvies atapeïts i amb moltes persones penjant dels estreps forma part de la imatge de la ciutat que organitzava l’Exposició Universal del 1929. Aleshores circulaven 800 tramvies per una xarxa de més de 200 quilòmetres i eren capaços de transportar més de 250 milions de passatgers a l’any.