El trànsit de vehicles és la principal causa de contaminació a Barcelona i s’està incrementant en els darrers anys (un 2,3 % del 2014 al 2015). Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els nivells mitjans (dia rere dia) de contaminants principals (NO2, PM10 i PM2,5) han augmentat a Barcelona més del 10 % del 2014 al 2015. No existeix una regulació dels cotxes que entren i surten de la ciutat, de quant contaminen, de l’estat en què es troben ni de la necessitat real que hi circulin.
La salut es veu directament afectada per aquests nivells contaminants elevats. L’Informe de Salut 2015 ja va posar sobre la taula la necessitat de plantejar millores en la qualitat de l’aire com un dels principals reptes en matèria de salut, ja que se superen diversos valors límit i, respecte a l’any anterior, els nivells dels principals contaminants han empitjorat. La contaminació atmosfèrica és causa de mort prematura en malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, i també en malalties respiratòries i en càncer de pulmó. També contribueix a fer més severes altres malalties, com l’asma, la malaltia pulmonar crònica, la pneumònia, la insuficiència cardíaca, la coronària, la hipertensió arterial i la diabetis, entre altres.
Estudis avalats per ISGlobal a la ciutat de Barcelona han demostrat que la contaminació de l’aire urbà també té un efecte advers en la maduració del cervell dels infants, cosa que provoca canvis que afecten el domini funcional, i també està associada a la reducció de la fertilitat.
La connexió de la xarxa tramviària, doncs, faria disminuir la presència de cotxes en la ciutat, i per tant, la contaminació atmosfèrica i acústica associada a la seva circulació. Els efectes positius que això tindria per la població són directes.
