Aquesta alternativa permet, doncs, assolir el nou model de ciutat que implica que la mobilitat sigui el més sostenible possible. Més espais per als ciutadans, millor qualitat de l’espai públic, menys presència de vehicles privats amb la conseqüent disminució del soroll i la contaminació atmosfèrica. Més seguretat en els carrers i plena accessibilitat al transport públic, així com potenciació de la seva intermodalitat.
Després de descartar les propostes alternatives que resulten més cares o que no tenen prou retorn social, s’arriba a la conclusió que la millor manera de connectar l’actual xarxa de tramvies és en línia recta per la Diagonal i en superfície, amb la reducció del trànsit privat associat a treure dos carrils de circulació de vehicles privats (i sense generació d’embussos relacionats gràcies a una regulació semafòrica feta a mida de 24 cruïlles de la Diagonal entre Glòries i Francesc Macià), amb més espai per als vianants, per a la circulació de les bicicletes, i amb una total compatibilitat i intermodalitat amb la resta de sistemes de transport públics i privats.
No es tracta únicament de connectar la xarxa tramviària actual i de fer que no sigui únicament urbana sinó també metropolitana, sinó que es tracta d’apostar per un model de ciutat on els vianants, les bicicletes i els transports públics es prioritzin per assolir una ciutat més saludable i equitativa per a tothom.
