Els elements de la por i la inseguretat de les dones a l’espai públic

Al parlar de la percepció d’inseguretat i de por que senten les dones a l’espai públic, és important tenir en compte alguns elements.

Per una banda, la percepció d’inseguretat és una expressió més de les profundes desigualtats de gènere que posicionen a les dones en una situació de vulnerabilitat respecte a la violència. Què significa això? Doncs que no és una por infundada, ja que malauradament les agressions, violacions i abusos són una realitat encara molt present a la nostra societat, tot i que les xifres oficials sobre seguretat no ho recullin suficientment, tal i com s’explicava al requadre anterior. A més, l’assetjament al carrer a través de falses floretes, mirades, tocaments, etc., reforça aquesta exposició constant del cos de les dones a la voluntat de l’altre (home).

Per l’altra banda, l’amenaça constant de possibles agressions que crea aquesta percepció de por i inseguretat en les noies i dones, és una forma eficaç de control. Si des de la infància una nena està bombardejada amb missatges que l’adverteixen de la possibilitat de ser agredida al carrer, ella ho tindrà sempre en compte i condicionarà la seva manera d’ocupar l’espai públic.

I finalment, al parlar de por i inseguretat hem de pensar que són conceptes amplis. Per exemple, si una dona ha de contestar a la pregunta: “a vegades tens por quan camines pel carrer?”, pot ser que la seva resposta sigui negativa. Però si, en canvi, li preguntem: “a vegades et sents incòmoda quan camines pel carrer?”, és probable que la resposta sigui positiva. És a dir, les noies i les dones, quan ocupen l’espai públic  és probable que percebin més aviat una sensació constant d’alerta i preocupació, que són elements que també formen part de la por, entesa en un sentit ampli.

Com a conseqüència d’aquests mecanismes de control, moltes de les noies i les dones (sovint de forma inconscient) condicionen la seva quotidianitat, modificant els seus horaris, els seus recorreguts, la forma de vestir, l’actitud que tenen al carrer o la pròpia autonomia de moure’s soles a l’espai públic.