La mirada interseccional

I què passa amb les dones que se surten del model de gènere heteronormatiu, pel fet de ser lesbianes o transsexuals? Doncs elles també són víctimes de violències específiques a l’espai públic. Tal com hem vist, el model de masculinitat i feminitat és rígid i preveu uns càstigs per qui se surt dels seus mandats. En aquest sentit, una persona que neix amb atributs sexuals masculins però realitza la transició cap a un cos femení, és molt probable que al carrer pateixi l’assetjament que pateixen la resta de les dones, amb l’afegit dels prejudicis cap a les persones transsexuals. Per altra banda, les dones lesbianes, a més de ser dones i, per això, objectes de mirades i assetjament, transgredeixen també el mandat de l’heterosexualitat imposada com a norma i per això també poden patir assetjaments específics.

Per això, a banda de la perspectiva de gènere és important adoptar també una mirada interseccional, és a dir, que tingui en compte la discriminació que pateixen les dones no només pel fet de ser dones sinó també a conseqüència de la seva ètnia, origen, classe social, orientació sexual, edat, etc. Encara que qualsevol dona pot ser víctima d’una agressió pel sol fet de ser-ho, no és el mateix ser lesbiana i caminar agafada de la mà de la teva companya al carrer, que ser negra o indígena caminant sola de nit en un barri amb una població majoritàriament blanca.