Sanidad y salud

REALISM NOW posa en relleu que hi ha molts angles des dels quals treballar la mimesi o la transcripció artística de la naturalesa. El realisme és un moviment plural i ple de matisos, un territori amb tants camins com artistes hi ha que el transiten. Però totes les seves expressions, totes les seves variacions estètiques o conceptuals remeten a un únic objectiu, que és traduir l'experiència humana en termes plàstics. Deia Tolstoi que un home qualsevol és capaç d'experimentar tots els sentiments humans, encara que no sigui capaç d'expressar-los. Així, la missió dels creadors és portar davant els ulls de tot el món una representació de l'experiència de viure i traduir l'estat de les coses mitjançant una captura de la realitat filtrada per la sensibilitat i el caràcter: Transcriure per a tots la vida interior del món mitjançant la forma i el color.

En una època en la qual la societat es veu sotmesa a la sobreexposició de la informació sense contrastar i a la fatiga associada a l'estímul audiovisual constant, trobem en l'art figuratiu realista un refugi d'un inestimable valor per diferents motius.

En primer lloc, les obres funcionen com a parèntesis en un temps desbocat. Són peces que han exigit una pausa, una reflexió i un treball que han alliberat els seus creadors del torrent del contrasentit. Són peces que tenen el potencial d'alliberar l'espectador durant un instant de la inèrcia del món. Aquestes obres li prenen el pols a la societat en un moment gris i, encara que moltes d'elles ens donen un testimoniatge clar i directe del sofriment latent de la societat, ens continuen aportant una glopada d'aire fresc, perquè en elles l'artista ha detingut el temps per a capturar un trosset de veritat, sigui aquesta infausta o no.

En segon lloc, les obres ens remeten al valor d'un treball conscienciós, al domini d'una artesania, a la cultivació d'un gest i a la maduració d'una veu, d'una perspectiva. En altres paraules, les pintures, escultures i dibuixos de REALISM NOW responen al domini i respecte d'un ofici, al fruit d'una atmosfera de disciplina i sacrifici. En l'època de la generació instantània, de la canonització de la drecera i de la veneració de l'absurd, els artistes realistes, sigui el que sigui el seu bagatge acadèmic o el seu entorn de formació, representen un autèntic bastió del valor del treball minuciós, un grup de resistència ancorat a la confecció progressiva i al respecte pel creixement orgànic i coherent de l'obra i el discurs associat a aquesta. L'artista ha d'oferir-se de veritat a l'obra perquè l'obra pugui oferir-se de veritat al públic. Fins i tot el menys avesat dels observadors i més aliè al món de l'art respon genuïnament i fàcilment a la veritat, al so diàfan de les coses que obtenen el seu sentit mitjançant la perseverança i l'observació serena i sincera del món.

REALISM NOW compta amb obres molt diferents. Veurem retrats individuals i col·lectius, espais interiors i exteriors de tipus distints, així com animals i motius amb marcades iconografies, peces de mobiliari i tèxtils suggeridors. No obstant això, com és usual en les exposicions figuratives, el gran protagonista transversal de l'exposició és el cos humà, una infinita font de símbols i connotacions. El gest demana una gramàtica que mai acaba d'establir-se en una cosa fixa i inamovible. El llenguatge del temps i de les cultures es codifica en les nostres mirades i en la nostra manera de caminar, ballar i estar quiets. Fins i tot en aquelles obres en les quals la figura humana està absent, mitjançant els codis de la tradició, podem llegir detalls sobre protagonistes absents, sobre observadors hipotètics, sobre caràcters únics.

En l'ull es concentra tota la veritat: Qui podrà creure que un espai tan petit contingui les imatges de tot l'univers? Quina llengua hi ha capaç de revelar tan gran meravella? (da Vinci)