Segundo plan de salud mental para afianzar el empuje que hizo la ciudad en 2016 cuando inició el despliegue de su primer plan. El segundo plan consolida a la ciudad como líder en políticas públicas en salud mental y con una perspectiva comunitaria. Asimismo, da continuidad al desarrollo de políticas locales de prevención y promoción de la salud mental a la vez que fomentar la atención a las necesidades en salud mental de la ciudadanía.
Resum del segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Resumen del segundo plan de salud mental para afianzar el empuje que hizo la ciudad en 2016 cuando inició el despliegue de su primer plan. El segundo plan consolida a la ciudad como líder en políticas públicas en salud mental y con una perspectiva comunitaria. Asimismo, da continuidad al desarrollo de políticas locales de prevención y promoción de la salud mental a la vez que fomentar la atención a las necesidades en salud mental de la ciudadanía.
Segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
El Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2021-24 (PADAB 2021-24) és el 10è pla de drogues de la ciutat. El primer pla es va aprovar l’any 1987 amb la intenció d’integrar i formalitzar les estratègies i intervencions que es venien realitzant a la ciutat des de la dècada dels 80 per a l’abordatge del consum de drogues i les addiccions.
Document de l’Estratègia per a la salut sexual i reproductiva
Recull els objectius i les mesures amb què volem abordar a curt termini els impactes de la crisi de la covid-19 en la salut mental de la ciutadania.
El present marc estratègic (juliol 2019) integra les accions avançades pel CASL i els seus grups de treball durant el 2018 i el 2019, per tal de donar continuïtat a les accions durant els propers anys.
L’Estratègia contempla els objectius i els eixos fonamentals que orienten l’acció dels propers anys per millorar el benestar de les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents de forma no retribuïda.
Programa que proposa accions destinades a la millora en la qualitat de vida de les persones afectades de Fibromiàlgia (FM), Síndrome de Fatiga Crònica (SFC), Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i Electrohipersensibilitat (EHS), treballat des d’una visió centrada en tota la ciutadania.
La salut mental s’ha convertit en un objectiu primordial a la Unió Europea, ja que s’estima que aproximadament un 15% de la població pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida. Els grans objectius polítics transnacionals necessiten una plasmació concreta en el territori on s’hauran, finalment, de desenvolupar.
Amb el 9è. Pla d’Acció sobre Drogues de la ciutat de Barcelona (PADB) es compleix el 30 aniversari de l’aprovació del primer PADB. Totes les seves edicions s’han caracteritzat per haver obtingut un ampli consens social i polític, consolidant el que es coneix com a model Barcelona de resposta al consum de drogues.
Marc estratègic per les línies de l'atenció integrada social i sanitària de la ciutat de Barcelona.
El Pla de salut de Catalunya ens marca els grans reptes de país fins al 2020, orientats a reforçar el sistema sanitari català universal, públic i equitatiu. Un dels trets diferencials més marcats d’aquest Pla de salut 2016-2020 és la inclusió d’objectius de salut que busquen específicament disminuir les desigualtats socials en salut.
La salud mental se ha convertido en un objetivo primoridal de la Unión Europea, ya que se estima que aproximadamente un 15% de la población padece o padecerá algun trastorno mental a lo largo de su vida. Los grandes objetivos políticos transnacionales necesitan una plasmación concreta en el territorio donde se deberán, finalmente, desarrollar.
Mental health has become a primary goal in the European Union, given that some 15% of the population is estimated to suffer from some sort of mental disorder in the course of their lives. The great transnational political goals need to be shaped in accordance with the individual territory where they will be implemented.
Aquest Pla parteix del que s’ha aconseguit amb els plans anteriors, i busca mantenir l’impuls i la resposta de qualitat, explorant enfocaments més integrals sobre les drogues legals i il·legals, tot definint una política integral.
La intervenció en salut comunitària és una estratègia que té com a finalitat la millora de la salut d’una comunitat definida. La salut comunitària contempla la concepció social de la salut, que té en compte l’àmbit social en què es produeixen els fenòmens de salut-malaltia i aplica un abordatge integral dels processos salut-malaltia, tenint en compte els nivells macro i microsocial i la participació de les comunitats, les institucions i sectors sanitaris i no sanitaris en la presa de decisions.
