Les escoles ja escalfen motors per al Dia Internacional de la Dona, una efemèride que se celebra un dia, però que, des dels centres escolars, es treballa tot l’any. Incorporar la perspectiva de gènere a la vida escolar ja no és una opció i les escoles i els instituts en són conscients, per això treballen amb aquesta temàtica durant tot el curs.
Per a enguany, l’Institut Doctor Puigvert, l’Institut Martí Pous i el Centre Cívic Baró de Viver han preparat una activitat artística conjunta amb perspectiva de gènere. La temàtica gira entorn d’un mateix eix de treball: l’obra i la figura de l’artista Laurie Anderson. L’Institut Dr. Puigvert desenvoluparà la seva posada en escena mitjançant la dansa, i l’Institut Martí Pous ho farà mitjançant el teatre. Dues eines artístiques per arribar a un resultat escènic diferent partint d’un mateix punt. Les posades en escena es podran veure en els següents espais i horaris:
- Una representació al Centre Cívic Baró de Viver el 4 de març a les 18 h (obert al públic general).
- Una representació a l’institut Martí Pous el 7 de març a les 11 h (obert a l’alumat del centre).
- Una representació a l’institut Dr. Puigvert el 10 de març a les 10 h (obert a l’alumat del centre).
La iniciativa de fer aquesta activitat conjunta neix des del Centre Cívic Baró de Viver i el Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu, qui ha anat fent seguiment del desenvolupament del projecte. “Des de l’inici ens va agradar el projecte perquè partia de la mirada i les inquietuds de l’alumnat. No hi havia un treball previ i l’hem vist néixer i créixer. Al final, no valorem tant el resultat final que en surti sinó tot el procés creatiu i d’aprenentatge”, explica la Mamen Zaera, del CRP.
La Candela Díaz i la Marta Asamar són les artistes que ha dinamitzat les sessions amb l’alumnat del Dr. Puigvert i el Martí Pous, respectivament, i les encarregades de la direcció artística del muntatge. El fet de triar la Candela Díaz i la Marta Asamar va ser una iniciativa del Centre Cívic Baró de Viver. Segons Patricia Garrido Quiñones, dinamitzadora del Centre Cívic, “(…) Vam triar aquestes dues persones perquè tenien un perfil híbrid entre el món de les arts escèniques i el de l’educació”, explica.
Teatre i dansa a escena
El teatre del Martí Pous s’ha treballat amb alumnat de primer a tercer de l’ESO en horari extraescolar. De fet, és possible que el grup es mantingui més enllà del projecte, ja que ha funcionat molt bé. “Hem fet un treball a partir del teatre visual i els objectes que l’alumnat ha portat a les sessions, sense deixar de banda el text i el moviment”, afirma la Marta.
Una de les coses que més ha sorprès l’artista ha estat el coneixement que tenia l’alumnat sobre algunes qüestions relatives al gènere. “Es nota que ho han estat treballant des de diferents perspectives, i això ha resultat molt positiu per a les sessions”.
Per la seva part, el Dr. Puigvert ha dut a terme el projecte amb l’alumnat de segon de l’ESO dins l’horari lectiu de la matèria d’anatomia aplicada, que porta la professora d’educació física del centre Susana Carrera. Ella explica que en totes les activitats del centre ja està incorporada la mirada i perspectiva de gènere. Aquest treball, però, reconeix, ha enriquit especialment l’aula: “(…) hem treballat des de l’emoció. És fàcil parlar en tercera persona, però quan parles de tu mateix o mateixa, les coses canvien. La nostra representació parteix d’experiències personals i del sentiment de l’alumnat. Durant les primeres sessions van compartir pors i inquietuds i ara ho portaran a escena”. Durant les classes, els i les participants han hagut de transformar tot aquest material emocional en moviment i en una posada en escena, “renunciant a propostes, col·laborant entre ells i elles, aportant”, afirma la Susana.
El fet de treballar amb l’alumnat de segon de Batxillerat d’arts escèniques, segons la professora, ha facilitat molt les coses. “Aquest alumnat té molta predisposició i usa un llenguatge molt concret, està molt obert al contacte i resulta més fàcil fer aquest tipus de treball, tot i que expressar el què un pensa de si mateix/a costa. Durant les sessions hem dut a terme reflexions, jocs, propostes, i ha anat molt bé”. El tema escollit per l’alumnat per dur a terme el projecte ha estat la sexualització dels cossos.
Obstacles i reptes
Si bé pel que fa al tema del gènere en els últims anys s’han fet grans avenços, des de les aules encara s’ha de continuar fent feina per la igualtat i la justícia en aquest àmbit. La Mamen Zaera reconeix que cada dia sorgeixen nous reptes: “(…) no podem dir mai que ja ho tenim, hem de continuar eliminant la petjada de l’heteropatriarcat, que és sòlida i profunda. L’hem de desgastar”. En això, l’alumnat porta la capdavantera: “Les aules han canviat moltíssim i ara les escoles són entorns més amables. Falta camí per recórrer, però hi estem treballant”. Des del CRP de Sant Andreu s’està preparant una maleta de coeducació per a tots els centres escolars. També es duen a terme jornades de diàleg amb el professorat al voltant d’aquesta temàtica. “Volem donar recursos i fer jornades, però també tenim en compte la saturació que pateix el professorat; no volem ser invasius. Des del CRP busquem acompanyar els i les docents però no sobrecarregar-los, perquè ja fan molta feina en el seu dia a dia”.
Un dels reptes d’aquest projecte ha estat el temps: “Hauria estat genial si haguéssim tingut més sessions amb l’alumnat, però amb el temps que hem tingut han sorgit iniciatives molt interessants”, explica la Candela Díaz i segueix: “(…) però el gran repte ha estat que es traguessin els prejudicis sobre elles mateixes i les seves companyes, que desbloquegessin el moviment. Són adolescents i experimenten bloquejos i contradiccions; i de vegades entren en zones vulnerables.
D’altra banda, el grup heterogeni amb el qual ha treballat la Marta Asamar al Martí i Pous ha estat, més que un repte, un aprenentatge enriquidor: “Ha estat molt gratificant veure com es relacionaven alumnes de diferents cursos; això també ha estat una màquina de motivació”.
Ambdues coincideixen que s’ha fet un treball altament interessant i que més que el resultat, s’ha de valorar el camí i la reflexió que tot l’alumnat ha dut a terme durant el procés de creació de les obres.
Laurie Anderson, una icona multidisciplinària
Segons Candela Díaz i Marta Asamar, s’ha triat la figura de la Laurie Anderson perquè es tracta d’una artista multidisciplinària i pionera de la música electrònica, l’escultura i la performance. “També hem volgut que l’alumnat conegués una referent femenina artística que de vegades costa de conèixer. Treballar amb la Laurie Anderson ens ha permès crear debats sobre gènere molt enriquidors”, explica la Marta. La tasca de les dues artistes ha estat, entre altres, la de materialitzar les propostes de l’alumnat, ajudar-los a concretar les idees i “baixar-les a l’escena”.