Francesca Vergés i Escofet va néixer a Figueres el 17 de febrer de 1898. Dues dècades i escaig després es va instal·lar a Sant Andreu de Palomar. Va ser membre d’Estat Català i d’Esquerra Republicana de Catalunya des dels seus inicis i, el 30 de novembre de 1931, va ser una de les persones que va acompanyar el president Francesc Macià en la seva visita a la Festa Major de Sant Andreu.
També va formar part de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar -el casinet- i va formar part de la seva junta directiva i de la comissió política. Amb la secció femenina, va organitzar xerrades sobre feminisme i cursos de gramàtica i d’història catalanes amb l’objectiu d’aportar cultura general a altres dones.
Vergés va ser una ferma defensora de la llei del divorci i precursora de la major implicació de les dones en la vida política i social del país. No només ho va teoritzar, fins el final de la II República va participar en els fets del 6 d’octubre de 1934 i en les successives campanyes electorals, on va destacar com oradora.
Durant la Guerra Civil es va afiliar a la CNT, tot i que el seu compromís polític es va reduir. Després del conflicte, va ser detinguda per les denuncies de veïns franquistes i condemnada a 12 anys de presó. El seu marit també va ser condemnat i desterrat a Villaroya de la Sierra, Saragossa.
L’indult li va arribar el 1947. Després de sortir de la presó, es va fer càrrec del negoci familiar: Cafès Cuba, situat a l’Eixample de Barcelona. Com a aficionada al futbol que va ser, també va ser sòcia del FC Barcelona i la UE Sant Andreu.
Francesca Vergés va morir l’11 de maig de 1976 i va ser enterrada al cementiri municipal de Sant Andreu de Palomar.