De tots els barris que formen Sants-Montjuïc, el més extens és el que dona nom al districte, Sants. També és el més antic: les seves arrels s’enfonsen en el segle X, quan ja hi havia una església i un nucli habitat, disposats al voltant d’un camí ral que aprofitava, al seu torn, el traçat d’una via romana. Aquell camí s’ha anat transformant al llarg dels segles, fins a convertir-se en l’actual carrer de Sants, un dels eixos comercials més dinàmics de Barcelona i un dels més llargs d’Europa, amb quatre quilòmetres de botigues, cafès i empreses de serveis. Barri central, també, de Santa Maria de Sants, municipi independent que es va annexionar a Barcelona l’any 1897, Sants va fer un salt endavant amb la industrialització: al segle XIX, els grans vapors, la línia ferroviària, les cases dels obrers i el tramvia van modernitzar el vell nucli rural. Més tard, al tombant del segle XX, va ser el bressol de societats artístiques i de cooperatives que van forjar el seu caràcter, i a partir de 1950 el creixement imparable del barri va donar lloc a intervencions com ara l’obertura de l’avinguda de Madrid o la construcció de l’estació de Sants, la més important de la capital.Sants és tradició i és modernitat, és passat i és present. Els nous temps, els canvis successius, no han esborrat l’empremta de les fàbriques o dels vells ateneus. Explora-la i reviuràs una història apassionant.
De tots els barris que formen Sants-Montjuïc, el més extens és el que dona nom al districte, Sants. També és el més antic: les seves arrels s’enfonsen en el segle X, quan ja hi havia una església i un nucli habitat, disposats al voltant d’un camí ral que aprofitava, al seu torn, el traçat d’una via romana. Aquell camí s’ha anat transformant al llarg dels segles, fins a convertir-se en l’actual carrer de Sants, un dels eixos comercials més dinàmics de Barcelona i un dels més llargs d’Europa, amb quatre quilòmetres de botigues, cafès i empreses de serveis. Barri central, també, de Santa Maria de Sants, municipi independent que es va annexionar a Barcelona l’any 1897, Sants va fer un salt endavant amb la industrialització: al segle XIX, els grans vapors, la línia ferroviària, les cases dels obrers i el tramvia van modernitzar el vell nucli rural. Més tard, al tombant del segle XX, va ser el bressol de societats artístiques i de cooperatives que van forjar el seu caràcter, i a partir de 1950 el creixement imparable del barri va donar lloc a intervencions com ara l’obertura de l’avinguda de Madrid o la construcció de l’estació de Sants, la més important de la capital.Sants és tradició i és modernitat, és passat i és present. Els nous temps, els canvis successius, no han esborrat l’empremta de les fàbriques o dels vells ateneus. Explora-la i reviuràs una història apassionant.