Sant Andreu

A càrrec de Marino Pérez Álvarez, psicòleg, acadèmic i assagista.

Mentre que antigament el cos era la presó de l’ànima, als nostres dies és l’ànima qui s’erigeix com la presó del cos. Més enllà de la biopolítica exercida pel poder, els mateixos individus sotmeten lliurement els seus cossos a cirurgies estètiques, dietes, gimnàs, "selfies" i tatuatges. L’ànima de la ciutat (la imatge, la presentació davant els altres, la marca com cadascú es ven) passa a ser la presó voluntària del cos. El cos esdevé el camp de batalla de malestars i patiments (autolesions, disfòria de gènere, trastorns de l’alimentació) que no tenen l'origen en el cos, sinó a la ciutat, a la societat i a l’esperit dels temps.

La idea del bé és tan antiga com la filosofia i s’estén al llarg de tot el pensament occidental i oriental. Com podem reservar un espai per a repensar l’ètica i el cos en aquest temps de reduccionisme científic, d’IA i valors penjats al núvol?

Cicle coordinat per Francis García Collado.