El cicle s’aproparà a l’interior dels habitatges de les classes treballadores com a lloc en el qual es projecten les mirades de la indústria, la societat, la política, l’arquitectura, el disseny, el gust i la cultura, i que converteix l’interior domèstic en un camp de recerca molt interessant per detectar tendències, canvis i contradiccions. En el període estudiat al llarg de les quatre sessions, l’habitatge passarà de ser considerat com una despesa inevitable del cost de la mà d’obra a ser vis com l’espai per a una vida digna i, alhora, com una font de negoci i especulació immobiliària.
La segona jornada de cicle se centrarà en una mirada paral·lela tant cap als models planificats que tracten el problema de la ciutat per a les persones treballadores com cap els referents arrelats en la tradició popular i mediterrània que influeixen en els debats del període d’entreguerres.
Dijous, 3 de desembre de 2020
16 h
Habitatge obrer a l’URSS 1922-1932: de la casa Komuna a la ciutat socialista, a càrrec de Jelena Prokopljevic, de l’School of Arhitecture, UIC
16.45 h
Els programes d’habitatge social a Àmsterdam, Viena i Frankfurt, 1902-1933, a càrrec de Paolo Sustersic, de l’Escola Elisava
17.45 h
L’arquitectura vernàcula i la casa mediterrània com a referents a Itàlia i Espanya, 1930-1950, a càrrec d’Antonio Pizza, ETSAB-UPC
18.30 h
L’espai domèstic i el mobiliari rural català com a font per a l’habitatge popular barceloní en la darrera meitat del segle XIX i el primer terç del XX, a càrrec de Maria del Agua Cortés, doctora en arqueologia, UAB, Diputació de Barcelona.