Com tota idea abstracta, el concepte de salut està determinat per la cultura, lligada a una constant evolució, així com per l’individu i les seves vivències o el seu treball de reflexió al voltant de la construcció d’aquesta pròpia idea. Tot i el ventall de possibilitats totalment vàlides, es fa rellevant compartir una noció comú de salut si volem convertir l’accés a aquesta en una tasca de tots i totes, i revisar-la amb freqüència.
Al 1948, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la salut com “un estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties”. Aquesta descripció va suposar un canvi respecte a les idees anteriors, ja que incloïa la dimensió física, però també la psíquica i la social. A partir d’aquest moment, han sigut moltes les definicions que s’han fet de salut de la mà de diferents autors en diversos camps, cada cop amb una visió més integradora i convergent, mantenint les tres dimensions de salut física, mental i social abans esmentades, però també, moltes vegades, fent constar d’altres, com la salut ecològica, i és que som éssers vius dins d’un entorn. Així, s’ha presentat la relació entre la vida saludable de la persona i la de l’entorn, tenint en compte com l’ambient pot contribuir o predisposar-nos a tenir més salut o a desenvolupar malalties.
Hi ha molts elements del nostre voltant que influeixen en el medi ambient i, conseqüentment, en la nostra salut. Una bona qualitat de l’aire, on es respectessin les recomanacions de l’OMS, reduiria el número de nous casos d’asma infantil anuals, de nous casos de càncer de pulmó i, fins i tot, de morts naturals, segons detalla l’últim informe de qualitat de l’aire de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Un altre exemple és la quantitat d’espais verds, els quals ajuden a regular la temperatura local i la captació de diòxid de carboni, a més de ser un espai per a multitud d’usos recreatius, relacionant-se així amb una millora de l’estat de salut general percebut (mesurat segons la percepció de l’individu), reducció de problemes cardiovasculars, contribució a la salut mental, disminució de l’estrès, augment de la salut social… entre molts altres exemples sobre els que cada dia tenim més consciència de l’efecte sobre la nostra salut.
Les ciutats són punts crítics pel que fa a la contaminació de l’aire, efectes d’illa de calor, contaminació acústica, falta d’espais verds… I Barcelona, la nostra ciutat mediterrània, continua tenint reptes relacionats amb aquestes problemàtiques. Algunes de les mesures que ja s’han iniciat a la ciutat defensen idees com la presència de més espais per als vianants i menys per a vehicles a motor. Un exemple d’actuació és la creació de superilles, on carrers de trànsit rodat es transformen en xarxes d’eixos verds i places on el vianant té prioritat, reduint així la contaminació acústica i de l’aire, els efectes d’illa de calor, i augmentant els espais verds i els espais per al nostre dia a dia. Una altre acció important és la creació de més carrils bici i més segurs, incorporant així la mobilitat activa i l’educació física a la nostra vida. Tots aquests processos s’enfocarien invertint la piràmide de la planificació del transport, és a dir, prioritzant als vianants i les bicicletes, afavorint el canvi en la salut ecològica, individual i global.
Seguint aquesta línia, són diversos els instruments i iniciatives que recolzen i promouen aquests canvis, com l’elabració del Pla Clima 2018-2030, un instrument estratègic per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i augmentar els espais verds urbans, treballant sobre quatre eixos estratègics com són la mitigació d’aquesta situació, l’adaptació i resiliència, la justícia climàtica i l’impuls a l’acció ciutadana, complint així amb el Compromís de París pel canvi climàtic, o la Declaració d’Emergència Climàtica a Barcelona 2019, per accelerar i reforçar les accions previstes en el Pla Clima.
L’Aula Ambiental del Districte de Sant Andreu és un exemple proper d’activitats i recursos dirigits a tractar temàtiques ambientals i conèixer pràctiques favorables pel medi ambient a la ciutat. Tanmateix, per qualsevol consulta sobre sostenibilitat, així com temes tractats en aquest article o d’altres, podeu contactar amb l’Aula Ambiental de Sant Andreu a través del correu: santandreuambiental@bcn.cat o trucant al telèfon 650 97 61 71.
Pla Clima 2018-2030: https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/default/files/documents/pla_clima_cat_maig_ok.pdf
Declaració d’Emergència Climàtica a Barcelona:
https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/ca
Aula Ambiental del Districte de Sant Andreu:
https://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/serveis-i-tramits/aula-ambiental
Qualitat de l’aire durant la COVID-19 a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona:
https://www.aspb.cat/documents/aspb-qualitat-aire-durant-covid19/
Aprenentatges en qualitat de l’aire arrel de la COVID-19:
https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/06/covid19-aprenentatges-qualitat-aire.pdf