Parlar d’Open Arms és parlar de vides rescatades al Mediterrani. És parlar de l’Astral, de ports que no els volen rebre i de molta feina feta d’ençà que l’ONG, amb seu a Badalona, va començar a operar, el 2015. Al llarg d’aquests anys, l’organització, que rep el 90% del seu finançament de particulars, ha estat protagonista de portades de diaris, titulars i declaracions per part dels diversos actors polítics.
Una cara desconeguda, però, de l’ONG, és la seva vessant pedagògica: des del 2018, Open Arms organitza xerrades a escoles i instituts per tal de donar a conèixer la realitat del Mediterrani i les històries de vida darrere les fotografies que apareixen en els mitjans de comunicació. No només fa xerrades (adreçades a tota la comunitat educativa: alumnat, professorat i famílies) a l’estat espanyol, sinó que la seva tasca educativa també inclou països a l’estranger, on han intervingut tant de manera presencial i virtual.
“Els centres escolars es posen en contacte amb nosaltres i fem l’activitat, sempre invocant la Declaració Universal dels Drets Humans i els diferents tractats i convencions internacionals de defensa dels drets humans. No tenim un discurs polític”. Qui parla és Ángeles Schjaer, una de les treballadores de l’ONG. Restauradora de professió, va començar a ser voluntària d’Open Arms el 2016. Després de portar a terme algunes missions tant a mar com a terra, des del 2018 es dedica a portar la part més pedagògica de l’ONG.
Les xerrades duren una hora i mitja, i les diferents temàtiques es treballen a través de càpsules. Abans de les intervencions, la canalla ha tingut la possibilitat de treballar el tema amb el professorat, ja que l’organització proporciona un manual amb la metodologia perquè s’abordi prèviament a classe. D’ençà que va començar (fins el 2020, ara son moltes mes), el programa “Educació per la llibertat“, ha visitat 1.370 centres i ha estat en contacte amb més de 90.000 alumnes, entre ells nens i nenes del districte de Sant Andreu.
Què es persegueix amb aquest programa? Fomentar valors com la justícia, l’empatia, el respecte i la dignitat, respectar a les persones, així com a les seves creences, opinions i origen, desenvolupar i fomentar el pensament crític i el diàleg, facilitar competències als alumnes per relacionar-se des del respecte, formar ciutadans que construeixin una societat integradora i respectuosa i despertar l’interès pel compromís davant la injustícia social.
Com neix “Educació per la llibertat”?
Neix el 2015 a Lesbos, quan reflexionem sobre la importància de fer difusió de tot el que passa amb l’objectiu de denunciar la situació. Com a voluntaris, ens vam adonar que després de cada missió teníem la responsabilitat d’explicar-ho tot. Vam començar fent xerrades a entitats i fa tres anys vam decidir fer el salt i oferir aquest servei també als centres escolars. Vam elaborar-ne la part pedagògica, adaptada als diferents nivells, i fins al dia d’avui. El projecte educatiu d’Open Arms té com a intenció fomentar el pensament crític. La societat feia temps que estava adormida i és necessari entrar a les escoles i tractar el tema de les migracions no com un problema sinó com quelcom natural comú a totes les espècies. Els éssers vius no hem deixat mai de migrar d’un lloc a un altre, però els humans hem decidit aixecar murs contra aquest moviment.
Quina és la metodologia que empreu?
Depèn molt de les edats, però sempre intentem donar molt de context sobre els països d’origen, sobre els motius pels quals la gent decideix migrar. També parlem del negoci de la guerra, que és el negoci més lucratiu del món. Parlem de les armes que venem des d’Occident i de les concertines. Intentem donar una visió global de tot el que envolta el procés migratori.
Com treballeu un tema tan complex i dur amb infants d’infantil?
Jo havia treballat molt amb rescat animal i quan faig aquestes sessions per a nens i nenes tan petits ho relaciono amb els altres animals. Els explico que la gran majoria d’animals migren: els elefants, els ocells, les balenes, les papallones els dofins, etc. I que en cap espècie animal, tret de la nostra, això suposa un problema. Per què nosaltres posem traves a aquest moviment? El viatge és quelcom natural en totes les espècies. També treballem amb passaports de colors, tots fets de la mateixa manera, però uns valen més i d’altres menys. Els nens i nenes es pregunten per què. Finalment, parlem dels tipus de viatges. Tot això fa que a les aules es generi una onada d’empatia.
I amb els adolescents?
Els adolescents d’avui dia tots tenen xarxes socials a través de les quals els arriba una quantitat ingent d’informació. Molta d’aquesta informació és falsa i molta apunta directament als col·lectius més vulnerables. El famós discurs de l’odi. Aquesta informació està molt accessible. Sovint, els i les adolescents repeteixen aquests discursos sense pensar que fan mal als que estan a la vora. Des d’Open Arms refutem aquestes informacions amb dades i els donem les eines necessàries per a contrarestar les falsedats. Volem que se sàpiguen moure en aquest món. Els mostrem que allò què expliquem nosaltres no està tan lluny: aneu a les Rambles i veureu els manters.
Quines reaccions obteniu?
De moment, hem trobat molt poca resistència per part dels adolescents. Escolten bé i tenen preguntes; preguntes coherents. Reflexionen.
En aquests anys, heu observat algun canvi de mentalitat en la canalla?
Clarament vivíem una època convulsa. Els partits d’extrema dreta reapareixen quan hi ha una crisi social i això és el que està passant actualment. Ens rodeja un discurs salvatge que apunta sempre als mateixos col·lectius. Per contra, aquesta no és la mentalitat dels més petits, que sembla que miren cap al model Greta Thunberg. Estan disposats a mobilitzar-se. En moltes ocasions, són ells qui proposen a l’escola que hi anem a fer una xerrada. Això dóna esperança en un futur millor.
Com expliqueu a petits i grans el paper de les institucions en el tema de la gestió migratòria?
Fem moltes referències al discurs de Greta Thunberg. El ‘com us atreviu?’ Parlem del planeta com un tot, i en aquesta equació, la migració és un element més. Volem que els infants se’n adonin que la gent que hi ha a l’altra banda del mar podrien ser ells mateixos i que no els podem tractar com a xifres. Els números no creen empatia. I sí, no tenim cap problema en mencionar noms d’institucions que no estan fent la seva feina o col·lectius que han decidit posar-se una bena als ulls. El món es regeix per una sèrie de lleis i convenis internacionals i si els nostres dirigents no respecten els drets humans, s’ha de dir. Són ells qui han de passar vergonya, no nosaltres. Els deixem clar que la gent no mor al mar, que són determinades polítiques les que maten les persones; que la inacció i mirar a una altra banda et fa còmplice de tot plegat. Els dèiem que ells poden marcar la diferència i canviar les coses, que reaccionin, que no es quedin impassibles davant les vulneracions dels drets humans. Al final de les xerrades sempre demanen feedback al professorat; i en general, obtenim molts bons resultats, perquè la canalla es posa les piles. Molts organitzen un mercat per a recol·lectar diners, alguns fan dibuixos i murals a l’escola i d’altres escriuen cartes als nouvinguts. Ens agrada que passin a l’acció i la canalla mai decep.
Quina és la valoració què feu d’aquests anys d’activitats de sensibilització a les escoles?
La valoració és molt positiva perquè hem pogut arribar a molts infants; que a més, no només s’han quedat amb el contingut de les xerrades, sinó que han incorporat els continguts a la seva mirada. Els nens i nenes s’acaben convertint en capitans de la informació, i això és un gran poder. Resulta molt positiva tota la feinada que hem fet durant aquest temps i amb molt pocs recursos hem aconseguit moltes coses. Open Arms és petit, però fem molt de soroll i hem arribat a molts llocs.