El Til·ler és un d’aquells instituts-escola que ha arribat per deixar empremta al districte. Creat tot just fa quatre anys, és un centre de nova creació amb dues línies a infantil i una línia a primària i secundària, que arriba fins a 4t de l’ESO. Es tracta d’un aprenentatge de proximitat que es tradueix en un seguiment exhaustiu de l’alumnat i una relació constant amb els i les progenitores, “setmanal”, assegura la seva directora, la Domi Viñas.
Del Til·ler se’n podrien destacar molts aspectes, però si hi ha quelcom distintiu d’aquest Institut Escola, és el seu projecte musical, que comença a P3 i acaba a 4t de l’ESO. L’alumnat té la possibilitat d’aprendre amb diferents instruments i treballar la part més emocional, expressiva i creativa de la música.
La idea de potenciar l’aprenentatge musical va néixer del Pla de Barris de l’Ajuntament, quan es cercaven projectes que apostessin per l’equitat dins els barris. És aquest un projecte nascut del barri i per al barri. “Creiem fermament que per tirar-lo endavant necessitàvem la col·laboració de tota la xarxa del barri, del districte i les diferents agrupacions que formen part de la vida d’una escola. Ens vam preguntar: quin ensenyament a la zona del Bon Pastor falta per cobrir? Què no tenim desenvolupat? L’associació de veïns i veïnes va tenir la idea i des del Pla de Barris es va pensar que era factible i que es podia dur a terme. I és així com li vam donar forma”, explica la Domi, que està encantada amb què ha succeït aquests quatre anys: “poder iniciar un projecte de nova creació i poder tenir llibertat per a la creació pedagògica és u regal”, assegura a les acaballes d’un curs que no ha estat pas fàcil de portar a causa de la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia.
El Til·ler treballa el seu projecte musical amb la col·laboració de la cooperativa Visual Sonora, que proporciona dos músics per complementar el claustre de professors i professores.
Com treballa el Til·ler?
Formar part d’aquest Institut Escola és un regal. És un regal poder treballar amb pocs nens i nenes i tenir l’oportunitat de conèixer-los a tots i a les seves famílies. Dit això, el nostre projecte pedagògic s’inicia sota el marc Escola Nova 21. Tenim una visió transformadora de l’educació un projecte pedagògic interessant.
Alguna particularitat?
Treballem per projectes i per ambients, com moltes escoles d’avui dia. Potser el més destacat és que treballem amb equips docents, no amb especialistes: cada professor tutoritza un grup d’alumnes. Aquesta és una de les nostres fortaleses.
Mescleu alumnes de diferents edats, oi?
Al Til·ler, l’estructura pedagògica funciona per comunitats i amb internivells. Com dius, mesclem nanos de diferents edats. Per exemple, a infantil estan tots junts i després els barregem per cicles. Primers amb segons, tercers i quarts, etc. Es tracta d’una aposta innovadora, potent i transformadora, en la línia de l’escola del segle XXI. A la nostra escola en cap moment es parla de nivells, sinó d’ambients. Amb això perseguim fomentar un aprenentatge cooperatiu i treballar les competències personals i socials.
Algun cas concret d’èxit rotund?
A P3 l’acollida ha deixat de ser un drama, perquè els nens i nenes se senten acollits pels seus iguals.
Un dels seus projectes més destacats és el musical, emblema del centre. Com s’organitzen? Els instruments són dels alumnes o de l’escola? Deixeu que se’ls emportin a casa?
A l’Institut Escola tenim instruments que formen part del projecte, però els petits no els utilitzen, ja que quan en aquestes edats, la música es treballa des del llenguatge corporal. Aprenen cançons i ritmes. És a la comunitat de mitjans que introduïm l’ukulele. [Al Til·ler hi ha quatre comunitats diferents: la comunitat de petits (dels 3 als 6 anys), la de mitjans (dels 6 als 9 anys), la de grans (dels 9 als 12) i la de joves (l’ESO, dels 12 als 16)].
L’ukulele!
És un instrument amb una mida adient i va molt en la línia de la intervenció que tenim pensada per al projecte de música. Quan l’alumnat comença la secundària, el treball singular de música es porta a terme a partir de la creació de combos. Allà, els nens i nenes poden escollir diferents instruments: teclat, baix, guitarra, bateria, etc. Cada alumne fa un tastet dels instruments i finalment tria el que li agrada més o li sembla més còmode. És a les classes de combos on es porta a terme l’aprenentatge de música. A través d’aquest format no només es potencia l’aprenentatge de l’instrument, sinó també el treball en equip i tenir una meta comuna. L’objectiu és que tots els alumnes aprenguin a tocar o a cantar, a expressar-se a través de la música. I saps què?
Digues!
Hem vist que molts alumnes, per a Reis o per al seu aniversari, demanen com a regal un instrument musical. Això ens alegra profundament, perquè vol dir que estem fent quelcom ben fet. De totes maneres, els alumnes es poden emportar els instruments a casa, perquè justament aquesta és la filosofia del projecte: volem que els nanos gaudeixin de la música i la incorporin al seu dia a dia.
Tenen plans de futur, els combos dels quals parla?
I tant! Si fa quatre anys m’haguessin dit que els nostres nens i nenes acabarien tocant tan bé, no m’ho haguera cregut! Des de l’escola estem intentant veure en quins actes o activitats a escala de barri, de districte o de ciutat poden actuar els nostres alumnes. Hi ha una part de l’alumnat que està molt interessat a continuar tocant. A aquests alumnes amb interès i habilitats intentem adreçar-los a una formació, ja sigui a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu o a un altre lloc. Entenem la música com una eina però també com una oportunitat de futur per als nens i nenes. Ens agrada que interioritzin aquest llenguatge que, a més, facilita molt l’aprenentatge en altres àmbits curriculars.
Alguns dels professors del Til·ler saben música.
Nosaltres treballem amb Visual Sonora, una cooperativa que ens envia dos músics a jornada completa, l’Anna Puig i en Pol Caturla. A ells els paga el Pla de Barris. A part d’això, l’Institut Escola ha fet un esforç de generar una plantilla on trobem tres especialistes de música. A més, es dóna la casuística que hi ha un gran nombre de professors i professores que, sense ser la seva especialitat, saben música.
Com t’imagines el Til·ler en deu anys?
El Til·ler va creixent i a infantil ja tenim dues línies. A les famílies els agrada el nostre model educatiu i trien l’escola, i això ens motiva. D’altra banda, espero poder preservar aquesta part més familiar i íntima, perquè no m’imagino el Til·ler de cap altra manera. En una societat en la qual es tendeix a la impersonalitat, l’acompanyament personalitzat als infants adquireix més valor i volem ser capaços de preservar-ho. Volem continuar configurant un espai on cada infant trobi el seu lloc i el seu aprenentatge.