En els últims anys moltes són les iniciatives que s’han portat a terme a les escoles i als instituts per trencar amb els prejudicis, els estereotips, els estigmes, posar fre a la proliferació dels rols de gènere i aconseguir relacions més sanes dins la comunitat educativa. La transformació escolar ha portat, per exemple, el treball per projectes, les aules amb nens i nenes de diferents edats, l’aprenentatge en ambients o la modificació dels patis i les zones d’esbarjo per fer-los més inclusius.
En aquest context, Col·lectiu Punt 6 i Coeducacció són dues cooperatives que treballen per a la incorporació d’una perspectiva de gènere i feminista a l’educació que situï la cura i el benestar dels infants al centre. No només treballen en l’àmbit escolar, sinó que els seus projectes tenen diferents ramificacions. Trencar amb els paradigmes existents per posar fi a discriminacions i jerarquies per a un veritable canvi social és una de les seves premisses. Ambdues cooperatives treballen des d’una perspectiva de gènere interseccional a través de l’acció comunitària per promoure espais diversos i per a aconseguir una ciutat més inclusiva a partir de la transformació feminista dels espais públics. El 2018, el seu projecte Patis coeducatius va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Educació.
“Fa des del 2005 que generem eines i metodologies i construïm experiències en els quals posem el benestar de les persones en el centre. Venim de diferents experiències vitals i treballem per la millora dels espais comunitaris, públics i domèstics, sempre des d’una perspectiva interseccional. Això què vol dir? Que abordem la nostra feina des d’una perspectiva de gènere perquè les nostres ciutats siguin més equitatives per a homes, dones, nens i nenes. Entenem la diversitat i parlem d’identitats de gènere i sexe, d’edats, de diferència en els recorreguts vitals, etc.”, explica l’Adriana Ciocoletto de Col·lectiu Punt 6. Al llarg dels seus quinze anys de vida, aquesta cooperativa ha incidit a diferent escala en diferents territoris i en diversos àmbits de l’urbanisme. Han propiciat la participació de més de 120 pobles i ciutats.
Un dels últims encàrrecs de Col·lectiu Punt 6 i Coeducacció ha estat la transformació en clau de gènere del pati del Baró de Viver, que des del 2019 compta amb un sorral, una corda i fustes per fer equilibris, una zona verda de plantes aromàtiques, una cúpula de vímet i un rocòdrom. Aquesta modificació tenia un objectiu clar: canviar les dinàmiques de lleure dels infants a l’hora de l’esbarjo i fer desaparèixer la segregació de gènere i edat. “Per a nosaltres, els patis coeducatius són espais dissenyats físicament i concebuts col·lectivament que promouen les relacions igualitàries i busquen trencar amb les jerarquies socials establertes. Són un procés viu i dinàmic en constant revisió, un camí per al canvi que implica el dins i el fora, i que es converteix en la llavor per transformar les relacions de gènere que es perpetuen en la nostra societat i que es reflecteixen des de la infància”, asseguren des de Coeducacció.
Els canvis a les zones d’esbarjo permeten generar noves dinàmiques i diversificar el joc. Nens i nenes es mesclen més i a poc a poc es deixen de banda els rols de gènere. “Els rols de gènere en els patis operen en dues direccions: d’una banda, tenim espais de pati amb la idea que ha de ser un pati. Això ja respon a unes normes de gènere. Normalment els patis estan configurats de manera que es dóna predominança a activitats i jocs que estan associats a la masculinitat hegemònica, mentre que altres tipus d’activitats, més vinculats a la a feminitat hegemònica, queden relegats a les perifèries i no tenen espais cuidats o adequats“, puntualitza l’Alba González Castellví de Coeducacció. “D’altra banda, durant anys, els infants han estat socialitzats i socialitzant a partir d’aquests rols, per tant, quan surten al pati durant l’estona d’esbarjo, tendeixen a reproduir-los. Al cap dels anys, aquestes dinàmiques es reforcen i acaben per consolidar-se”.
El canvi de mirada i la participació de tota la comunitat
L’Adriana insisteix en quelcom important i senzill d’entendre: la transformació dels espais, siguin quins siguin, no només ha de ser física, “hem de canviar la mirada. Posar el pati més maco no garanteix que hi hagi la transformació i el canvi que volem promoure”, explica. “Cal un canvi radical en la mirada, que ha de ser transversal, feminista i interdisciplinària (…) Creiem en la mirada integral de l’espai en relació amb l’ús que en fem les persones. Hi ha molts factors que condicionen els usos de l’espai, i el gènere n’és un d’ells. Aquesta mirada, però, encara és incipient i no és transversal quan parlem de l’àmbit polític”.
Tant l’Alba com l’Adriana reconeixen que tot aquest procés no hagués estat possible sense la col·laboració de tota la comunitat educativa: “no podem oblidar que aquestes transformacions solen venir des de baix. Les famílies i la resta de la comunitat educativa han estat els que han pressionat l’Ajuntament i Ensenyament. Els canvis sovint no vénen des de les administracions”, diu l’Alba. No obstant això, aquesta circumstància funciona com a valor afegit. “El projecte s’emmarca dins un procés participatiu en el qual totes les persones de la comunitat estan implicades i donen la seva veu. Aquest, de fet, és un dels elements clau, ja des de l’inici: la diagnosi. Les respostes que nosaltres donem no vénen del no-res, són propostes que han donat les persones que han identificat les diferents problemàtiques”.
Tant Col·lectiu Punt 6 com Coeducacció tenen projectes diversos relacionats amb la senyalització dels camins escolars, la formació de professorat o el foment de la mirada sostenible. L’Adriana i l’Alba, des de les seves cooperatives, promouen no només transformacions físiques dels llocs, sinó noves maneres de mirar l’espai i el temps; noves maneres de concebre la manera d’estar en el món i de relacionar-se amb el nostre entorn.