Ignasi Iglésias va néixer a Sant Andreu del Palomar fa 150 anys. El carrer on va néixer el 19 d’agost de 1871, a dia d’avui, porta el seu nom però abans era conegut com carrer de l’Ordre. Iglesias va créixer en una família treballadora i va estudiar amb Marià Brossa, important pedagog andreuenc. La feina del seu pare, maquinista de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, el va portar fins Lleida, on va estudiar el batxillerat. Allà hi va estrenar la seva primera obra de teatre: La Força de l’Orgull.
Tot i aquest parèntesi a Ponent, la vida d’Ignasi Iglesias sempre va estar lligada a Sant Andreu, on va tornar poc després gràcies a un altre trasllat del seu pare. La seva obra literària comença a créixer, primer a setmanaris andreuencs i després amb companyies de teatre locals. Les revistes Fomento Andresense, Bandera Catalana o Casino Andresense i la companya de teatre “L’Artística”, coneguda després com “L’Avançada”, van ser els seus companys de viatge en aquesta etapa.
Després de més de 15 anys de creació literària gairebé ininterrompuda, estrena Mare eterna que arribaria als escenaris de Madrid. També El Cor del Poble i el drama en tres actes Els Vells. Aquesta darrera obra, on es planteja la tragèdia dels obrers privats d’una jubilació justa, va inspirar el fundador de l’obra social de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de Catalunya i Balears. Aquest text, amb un gran contingut social, es va traduir al castellà i també al francès.
Iglésias va ser un gran seguidor del teatre del suec Henrik Ibsen i la seva influència és molt present en una obra que va anar evolucionant cap a uns textos en què els problemes dels més humils tenien un gran ressò. Per això, a Iglesias se’l coneixia com “El poeta dels humils”. I es que a més de totes les obres de teatre, també va deixar una bona quantitat de poesies. L’any 1921 el govern francès li atorgava la Legió d’Honor i l’any 1927 rebia a Reus, la Medalla d’Or del Treball.
La mort li va arribar amb només amb 57 anys, el 9 d’octubre de 1928. Tot i això, la seva carrera va deixar moltíssimes obres d’una qualitat que el van convertir en un dels millors autors teatrals catalans del segle XX. El seu teatre, amb un fons humà, dramàtic i social el va convertir també en un dels autors més populars de l’època. El premi teatral més important que atorga l’Institut del Teatre porta el seu nom, que també es ben present a places i carrers de molts pobles de Catalunya.