El proper dissabte, 18 de setembre, a les 20h, el SAT! presenta Higher!, una peça coral que reflexiona sobre la necessitat d’anar més amunt.
El projecte recull el treball coreogràfic de dos coreògrafs de Baden-Württemberg i dos de Barcelona, a qui se’ls ha encarregat que examinin, reflexionin i qüestionin amb les seves obres el que impulsa a les persones a construir cada vegada més amunt. Es tracta de poder? De prestigi? O és simplement el desig humà d’uni-se i creure en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos?
Amb 161,53 metres, Ulm’s Münster té la torre d’església més alta del món. Quan es completi la Sagrada Família de Barcelona, amb 170 metres, s’anunciarà un nou rècord mundial i Ulmer Münster perdrà el títol que ostentava des del 1890. Higher! suposa també l’inici d’un intercanvi artístic i cultural entre les ciutats d’Ulm i Barcelona.
Les quatre coreografies són:
Alba, Coreografia de Paloma Muñoz
“A la natura hi ha forces oposades que lluiten per guanyar terreny. El contrari de la gravetat, la força terrestre, és la força celestial. Aquesta idea de l’atracció celestial m’inspira: l’energia de la vida per alliberar-se de la superfície; el poder dels cossos per elevar-se amb un moviment ascendent, com atrets per les estrelles, tot i les forces fosques que els arrosseguen cap a l’interior. Busco aquest impuls vital, aquesta explosió interior que ens porta a convertir-nos en la versió més elevada de nosaltres mateixos.”
LBM – Living Building Material, Coreografia de Pablo Sansalvador
Living building materials es basa en el disseny inspirat en la natura i en el concepte que els materials de construcció vius seran la força motriu en el futur a mesura que els éssers humans continuïn esforçant-se més i empenyent els límits de les formes físiques. L’obra es basa en la biologia, concretament en els coralls i en la seva forma de autoreparar, autoreplicar i autoconstruir. No hi ha millor dissenyador que la natura. Com construirà l’home la naturalesa en el futur i no contra ella?
Hierarchy, Coreografia de Thomas Noone
Quatre persones busquen el seu lloc, volen liderar o seguir, de vegades volen ser liderats i a vegades volen sotmetre. Cada individu procura fer avançar el conjunt, i ho intenten sols o treballant junts. Un simple poema de quatre cossos units en la seva lluita individual per una mica més, una mica millor, una mica més amunt.
Moono, Coreografia de Smadar Goshen
Moono és una peça de dansa inspirada en l’absurd intent de la humanitat de conquerir l’espai. Tracta de la tragèdia potencial inherent a tota oportunitat d’obrir-se camí. Però aquesta possibilitat de desastre també tanca l’emoció, l’impuls i el glamour de la vida. L’obra planteja qüestions sobre la construcció social de les nocions d’èxit i la glorificació del sacrifici pel poder i l’avanç.