Rikić, que fa pivotar les seves obres artístiques al voltant de l’electrònica i la robòtica, va estudiar Belles Arts a Barcelona i després va cursar un Màster d’Arts Digitals a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment està acabant un màster en filosofia contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya.
La seva obra no deixa indiferent. I potser és aquest el motiu pel qual l’artista catalana ha rebut, aquest 2021, el Premi nacional de Cultura de Catalunya. “Per l’excel·lència i innovació dels seus projectes tecnoartístics”. Es tracta d’un reconeixement al seu discurs crític i innovador. Els seus projectes interactius, amb una forta impremta metafísica i filosòfica, s’han pogut veure a Barcelona (CCCB, Arts Santa Mònica, entre d’altres), però també en països com Austràlia, Canadà, Alemanya, els Estats Units o Colòmbia.
A Mónica Rikić li interessa aprofundir en l’impacte social de la tecnologia, l’experimentació sociològica i les noves formes d’interacció amb l’entorn digital. I aquests seran els principals pilars de la seva intervenció amb l’alumnat de 1r de l’ESO de l’Institut Escola Rec Comtal. Dit per ella mateixa: “El meu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i repensar-los a través de l’art. Des dels plantejaments educatius fins a l’experimentació sociològica, vull proposar maneres alternatives de pensar la tecnologia, la robòtica i la intel·ligència artificial”.
Videojocs artesans a partir de contes tradicionals
Durant les primeres sessions de l’En Residència a l’Institut Escola Rec Comtal, Mónica Rikić ha anat provant amb els alumnes per veure què era el que més els interessava i què els podia motivar de debò. “Em vaig suggerir que fossin els i les alumnes qui decidissin quin projecte volen portar a terme. L’única condició era fer una peça d’art que incorpori un discurs crític, és a dir, que es generi una reflexió al voltant de la tecnologia. Els primers dies vam jugar a fer algoritmes: els i les alumnes s’havien de programar els uns als altres”.
El projecte final, no obstant això, estarà relacionat amb els videojocs, que és quelcom que interessa a la gran majoria de nens i nenes. “La idea és desenvolupar un videojoc per grups a partir d’una sèrie de contes tradicionals. A la classe hi ha nens i nenes que no els coneixen, per això els hem estat treballant prèviament. Hem explicat les històries i hem analitzat els personatges, els paisatges i els objectes que hi apareixen. El fons del videojoc el dibuixaran els nois i noies, ho escanejarem i el videojoc tindrà lloc en el paisatge que ells hagin dibuixat. Després portarem a terme la part electrònica i desenvoluparem els nostres propis comandaments”. Rikić explica que l’alumnat s’ha anat motivant amb el projecte a mesura que han anat tenint sessions amb ella.
L’En Residència que duu a terme l’artista barcelonina, també té una part crítica. Amb els nois i noies introdueix temes com la identitat digital, els rols de gènere o la importància dels algoritmes amb l’objectiu de fer-los reflexionar. “Com ens comuniquem amb els nostres ordinadors? La idea és pensar al voltant de totes aquestes qüestions, al voltant de la idea de no deshumanitzar la tecnologia”. Una de les dificultats, explica, és el nombre d’alumnes i la falta d’atenció. M’he adonat que els nois i noies són incapaços de mantenir l’atenció durant massa estona. Em preocupa perquè l’En Residència és un projecte llarg. Crec que la dificultat està en la constància”. Rikić espera que durant aquests mesos de l’En Residència l’alumnat pugui identificar elements interessants i que les reflexions que van apareixent a la classe elss serveixin de cara al futur.
Sobre la criminalització de la tecnologia
Rikić sap que existeix certa demonització de la tecnologia en alguns sectors, però també reconeix que depenem d’ella. Qui no porta un mòbil? Qui no utilitza un ordinador o una Roomba per escombrar la casa? Per aquest motiu, per a l’artista és important projectar la tecnologia des de les humanitats i l’art, ja que en aquest moment està projectada des de la violència simbòlica, el capitalisme i el control. “Això existeix, evidentment, però no podem evitar-ho. La realitat està aquesta i el que hauríem de fer és començar a establir una relació crítica amb la tecnologia que fem servir i introduir noves perspectives en els nostres discursos que ens ajudin a projectar noves possibilitats”.
13ª edició de l’En Residència
La 13ª edició de l’En Residència va començar el passat mes de setembre. Rikić forma part del grup de 30 artistes que aquest any duran a terme projectes de diferent tipus amb l’alumnat de secundària de la ciutat comtal. A la iniciativa, aquest any s’hi ha incorporat quatre centres escolars: l’Institut Escola Eixample, l’Institut Emperador Carles, l’Institut Escola Rec Comtal i l’Institut Escola Turó de Roquetes. En total seran 26 instituts de Barcelona que, fins al juny de 2022, acolliran processos de creació contemporània.
L’En Residència és un programa que creix any rere any i que permet a l’alumnat experimentar amb diferents disciplines artístiques: les arts visuals, la recerca sonora, el moviment, les noves dramatúrgies, la poesia, les arts del circ i la performance, entre altres, seran els protagonistes de l’edició d’enguany.