Continuem amb el talent al barri! La Marta Guerrero i la Júlia García, estudiants de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Sant Andreu han estat recentment premiades amb el Premi UB per la Pau, el Premi Especial Arts i Lletres i el Premi especial LIYSF pel seu Treball de Recerca (TR): “La cara oculta de la indústria de la moda”.
No estan soles: en aquesta edició també han estat premiades la Sara Alibau i Laia Berzunces, que han rebut el 2n Premi Jóvenes investigadores i el Premi especial LIYSF pel seu TR: “És possible captar l’essència del ballet amb una càmera analògica?”. També Mahé Sánchez Rodríguez i Ayami Yamashita López han estat finalistes, recentment, del Premi Francesc Noy d’Humanitats, amb el treball: “Art com a producte comercial. Procés de creació d’una exposició”.
Una investigació que va més enllà
A l’hora de triar el tema del Treball de Recerca, la Marta i La Júlia (17 anys), tenien clar que volien tractar un tema que ajudés a la divulgació d’una causa. “No només volíem fer un treball d’institut, sinó que volíem mostrar la cara oculta de la fast-fashion, mostrar el nostre punt de vista i intentar canviar la manera de fer i de pensar de tots i totes aquelles qui llegeixin la nostra investigació”, comenta la Marta.
La jove, de Sant Boi de Llobregat, diu que no recorda el dia que va fer ‘click’ amb aquest tema, però que en algun moment va començar a revisar les etiquetes de la roba i a fer-se preguntes. “Les etiquetes són una font evident que ens mostra què hi ha darrere la peça que hem comprat. La gent considera que és un tros de tela que s’ha de llençar, però no és així. L’etiqueta ens dona molta informació”. Investigant pel seu compte, va arribar al cas del Rana Plaza, una fàbrica tèxtil als afores de Dakha, capital de Bangladesh, que es va esfondrar i que va causar la mort de 1.130 persones i en va ferir més de 2.500, la gran majoria dones. Va ocórrer el 2013 i va servir perquè el món sencer comencés a preguntar-se en quines condicions es produeix la roba que vestim. “Quan em vaig adonar de la magnitud de tot plegat, vaig decidir de manera ferma deixar de consumir aquest tipus de roba, que és barata i que està feta en condicions nefastes. Però tenia un problema: a mi m’agrada molt la moda”, reconeix la Marta. Va ser llavors quan va començar a indagar sobre empreses que produeixen moda sostenible i va començar a veure que hi ha diferents maneres de consumir i fer les coses.
La Júlia, per la seva part, tenia clar que no volia que la seva investigació fos un Treball de Recerca més: “Volia que tingués transcendència més enllà d’un treball d’institut”. Arran del treball, assegura que ha deixat de comprar roba de manera compulsiva. “Intento no culpabilitzar-me si alguna vegada necessito quelcom, però la gran majoria de roba que compro és reciclada, de segona mà”. I és que en aquest treball de recerca, la Marta i la Júlia no només parlen sobre la problemàtica que presenta la fast-fashion, sinó que ofereixen una sèrie d’idees i recomanacions d’aplicació pràctica per a canviar els models de consum. “Es poden fer intercanvis de roba, comprar roba de segona mà o fer-te-la tu mateixa amb roba que ja tens”.
De fet, a la part pràctica del seu treball, la Marta i la Júlia s’han fet les seves peces de roba al taller d’Infinit Denim, amb seu a Barcelona i nascut el 2014 amb l’objectiu de prendre el control i apostar per la transformació de l’actual sistema basat en la fast-fashion. Infinit Denim aposta pel negoci circular, per promoure la recuperació del valor dels teixits, la producció local, la innovació i la transparència. Per a demostrar que una altra manera de vestir és possible, les joves van crear un conjunt de pantaló i jaqueta unint diferents retalls de tela i reutilitzant peces existents. “No vam generar cap residu i vam demostrar que l’aplicació pràctica d’allò què proposem al treball és possible; no volíem que la nostra investigació es quedés només en un pla teòric”, explica la Júlia.
El Treball de Recerca ha servit a la Marta i la Júlia per prendre consciència d’una realitat que vulnera els drets humans i els drets ambientals; i per ser més crítiques i mirar amb uns altres ulls el món que les envolta. “Quan veig les influencers mostrar els hawls de les marques… Amb tota aquella quantitat de roba…”, explica la Marta. L’estudiant fa referència a les peces de roba que les marques regalen a les persones influents perquè facin publicitat a les xarxes socials.
Així i tot, es mostren esperançades. La Júlia considera que hi ha grans marques internacionals que han començat a treballar pel canvi amb l’objectiu d’oferir un model de negoci més sostenible en tots els àmbits. “Sabem que també hi ha molt de greenwashing, i també en parlem a la nostra investigació, però que les grans marques es plantegin ser més sostenibles, ja és un pas”. Les dues estudiants asseguren que de cara a l’any vinent volen continuar els seus estudis a l’Escola Llotja de Sant Gervasi, ja que volen estudiar un grau superior de disseny de moda.