I és que sis grups d’alumnat que han participat en l’edició d’enguany han tingut l’oportunitat d’exposar a La Capella, en una mostra que duu per títol Per Capítols i que estarà disponible fins al 3 de juliol.
Es tracta d’una exposició col·lectiva en la qual cada institut sintetitza la dinàmica de treball que ha dut a terme durant el curs escolar “i ho fan entenent el fet expositiu com un laboratori capaç de desplegar-se en l’espai i en el temps per narrar quelcom molt més complex que una exposició a l’ús”. Cada mostra és un capítol, per tant, una narrativa pròpia i una manera de mirar particular, un relat propi que té significat en ell mateix.
Dels sis grups escollits, dos són del districte de Sant Andreu. D’una banda, el grup d’alumnes de l’Institut Vapor del Fil, que ha treballat amb en Martí Madaula —amb mediació d’A Bao A Qu—, exposa Resistent, fiable i com si t’abracés. Podeu llegir l’entrevista que li vam fer a en Martí, aquí. D’altra, trobem el grup de l’Institut Doctor Puigvert que, amb Gerda Kochanska* i Experimentem amb l’Art, exposa: Desubicació. Nervi. Vincles.
Què ens fa vergonya?
De la mà de Gerda Kochanska, un grup d’alumnes de 1r de l’ESO de l’Institut Doctor Puigvert ha pogut reflexionar al voltant de diferents conceptes i objectes al llarg de tots aquests mesos. A La Capella, el passat 2 de juny, van dur a terme una lectura performativa sobre què ens fa vergonya. L’alumnat va interpretar el text resultant d’una recerca sobre la vergonya i va poder compartir el treball de tot el curs. A La Capella també es pot veure un vídeo que recull una experiència de desubicació que es va produir durant la sessió de contaminació (presentació als i les docents del centre del projecte).
Vergonya d’anar en banyador, de córrer amb la motxilla posada, de portar paraigua, de parlar de sexe, que les mirin els adults, vergonya de mostrar els sentiments o parlar d’emocions o vergonya a passar per davant d’algú són algunes de les reflexions que van aparèixer durant la lectura performativa a La Capella. La ‘vergonya’ que més va sorgir va ser la de parlar en públic. I és que resulta que és una por prou compartida entre els i les adolescents del Puigvert.
El camí de la creació, però, no és un camí fàcil, i la Gerda s’ha trobat amb una sèrie de reptes que s’han anat superant a mesura que avançava el curs escolar: “Ha estat tot un repte treballar amb adolescents de 12 anys, perquè no ho havia fet mai i n’he après molt. Al gener em vaig adonar que hi havia coses que no valia la pena explicar per què no s’entenien i no eren necessàries. Finalment, em vaig deixar portar, vaig perdre la por a perdre el control i vaig començar a confiar en l’alumnat i en la meva intuïció”, explica la creadora. Molts dels creadors i creadors que duen a terme EN RESiDENCIA s’adonen que, treballant amb determinades edats, resulta complicat introduir conceptes abstractes a l’aula. En Martí Madaula, creador al Vapor del Fil, també ho posava de manifest fa uns dies: “Quan els dones espais de pensament abstracte, tendeixen a buscar la concreció”.
Gerda Kochanska explica que per a molts infants i adolescents, la creació passa per dibuixar o pintar. “Per a ells, de vegades, aquesta és la màxima creació artística, per això els resulta estrany fer altres coses. En el nostres cas, vam començar anant a un parell d’exposicions que hi havia a la Fabra i Coats. Hi vam anar sense guia perquè volia veure la reacció de l’alumnat. No entenien res, però no passa res. De vegades, pensem que ho hem d’entendre tot; i no és així”.
Plantar la llavor
La valoració que la creadora fa de tot el procés i del resultat final és molt positiva, tanmateix posa la mirada en el futur: “Aquests tipus d’experiències no es poden valorar ara, sinó que s’ha de veure quin impacte han tingut molt més endavant”. En això també coincideix Maria Villar, professora de disseny del Doctor Puigvert i una de les docents que ha acompanyat l’EN RESiDÈNCIA al centre. “Es tracta d’una llavor que plantem; i els fruits es veuran d’aquí a un temps. Aquests processos de creació fan que l’alumnat es mostri més sensible a l’entorn i augmenta la seva capacita de reflexió”, assegura. La Maria confessa que la va sorprendre molt el procés de contaminació i que l’EN RESiDÈNCIA també l’ha ajudat a entendre millor l’alumnat i a créixer com a professora. “Aquest programa ofereix una manera diferent de veure les coses, i això resulta profundament enriquidor per a l’alumnat i per al centre. Treballar amb altres professionals —no docents — fa que l’alumnat aprengui que hi ha altres mirades, diferents maneres de percebre l’entorn; i això els fa madurar”, conclou.
Al llarg d’aquests tretze anys, han participat a EN RESiDÈNCiA 57 instituts diferents, i s’han dut a terme un total de 176 residències. Aquest se n’han fet 26 alhora.
* Gerda Kochanska és una artista que treballa amb la relació entre el llenguatge, l’objecte i el gest de l’ésser humà. Estudia els episodis de ruptura del flux de la normalitat, “moments en què succeeix alguna cosa imprevisible que revela l’estructura cultural, política i social amagada sota les normes d’interacció que dirigeixen els nostres hàbits”. Els seus treballs tenen un caràcter experimental i processal i se solen formalitzar en accions, vídeos, instal·lacions o objectes, entre altres.