Nascuda al carrer de la Boqueria el 1905, el 1921 es va matricular en Filosofia i Lletres, carrera que va abandonar poc després per fer els estudis de dret en els quals s’acabaria llicenciant. A més de ser la primera llicenciada en dret també es va convertir el 1927 en la primera dona que va formar part del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
Quan va acabar la carrera, va obrir un despatx amb Antoni Vilalta Vidal, també advocat, que va acabar sent el seu marit el 1931 i que va ser una figura important de l’esquerra catalana. Arran dels fets de Barcelona de 1934 es van exiliar a París, on van tornar un any després.
No va ser el seu únic exili. Un cop acabada la Guerra Civil, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques va incoar un expedient contra Maria Soteras, acusada de “conducta detestable respecto al GMN (Glorioso Movimiento Nacional) siendo de ideas izquierdistas y militando en el partido Esquerra Catalana… no ejercía su profesión dedicándose exclusivamente y con gran anhelo a la propaganda rojo-marxista”. A més d’acusacions ideològiques, es feia constar que ella i el seu marit havien regalat una casa i 173.000 pessetes, a “los rojos de Cataluña”.
En aquest context, Maria Soteras va exiliar-se a Mèxic on va tornar a exercir l’advocacia amb el seu marti al Bufete Internacional que ells mateixos van crear. El 9 de març de 1976, Maria Soteras Mauri moria d’una pulmonia a la ciutat de Mèxic.
A més dels jardins del barri de Navas, la Sala de Juntes de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona també porta el seu nom com a homenatge.