El talent i l’afició li ve de casa: el seu pare era escriptor d’històries infantils. “Quan vaig començar a anar com alumna a l’Escuela de Escritores vaig provar de fer literatura per a adults, però no m’hi sentia còmode. Sentia que no podia aportar res”. Va decidir dedicar-se en cos i ànima a la Literatura Infantil i Juvenil (LIiJ). Actualment, a banda de ser escriptora, també treballa com a docent a l’Escuela de Escritores. Fa cursos d’animació a la lectura per al professorat i col·labora en la coordinació del postgrau d’Especialització d’Ensenyament d’Escriptura Creativa a la Universidad de Alcalá.
Ha publicat la trilogia Zoila i les novel·les Cuando la luna llora i Recuérdame que he muerto, ambdues de literatura juvenil; també les novel·les infantils Trece días para arreglar a papá, La segunda piedra más rara del mundo, Un pijama para Robin i El cuento que cambió los cuentos. Ha estat finalista del Premi Edebé en tres ocasions i El cofre de Nadie va guanyar el Premi SM Gran Angular el 2021. L’entrevistem després d’haver llegit el seu llibre Escribir literatura infantil y juvenil: Manual de escritura (Páginas de Espuma y Escuela de Escritores), un llibre essencial per entendre els reptes de l’escriptura de literatura infantil i juvenil. Un bon manual que pot ajudar a mestres i professorat a entendre millor els gustos de l’alumnat.
Al Escribir literatura infantil y juvenil: Manual de escritura dius que, sovint, la LIiJ es pren a la lleugera, que molts autors i autores “la utilitzen com a primer pas per a publicar i fer-se un forat als aparadors de les llibreries”. I expliques: “Com a producte elaborat per a nens, durant molt de temps, s’ha considerat la LIiJ de poca importància, d’escàs interès i de baixa qualitat (…)”.
Lamentablement, encara hi ha molta gent que creu que la LIiJ és literatura de poca qualitat. Això passa molt amb els productes que van dirigits a la canalla. La realitat és que en els últims 60 anys s’han publicat coses per a nens i joves molt interessants que demostren que aquesta literatura és de qualitat. Moltes vegades em trobo fins i tot professors i professores que són reticents a la literatura juvenil. Molts prefereixen les adaptacions de novel·les per a adults. Penso que és un dels motius pels quals els joves s’allunyen de la lectura, ja que tenen zero connexió amb els textos. A la majoria d’instituts però, ho tenen clar: la millor opció és la d’intercalar clàssics i literatura juvenil.
No obstant això, també dius que, afortunadament, ara la LIiJ viu un moment dolç.
Sí, s’està revalorant. A la Feria del Libro de Madrid, la meitat de casetes són de literatura infantil i juvenil. Les cues més impressionants es formen en aquestes casetes. Només calia veure el dia que va signar en Roberto Santiago el Futbolísimos, o en Pedro Mañas.
Llavors, per què hi ha aquesta percepció?
Es veu quelcom fàcil. La gent veu un llibre de 20 o de 80 pàgines i es pensa que és quelcom fàcil de fer. I no. Hi ha moltes limitacions, perquè has de tenir molt clar qui són els teus lectors i quins temes interessen, entre altres.
Parlant de temes… Es poden abordar tots els temes, en (LIiJ)? Es pot parlar de tot, amb els infants i els joves?
Sí, es pot parlar de tot. De fet, la LIiJ és molt valenta. Els seus autors i autores solen arriscar més que els de la literatura per a adults. En LIiJ trobem temes complexos com el maltractament, la mort, els abusos…, però és important saber des d’on s’aborda: ni des de la condescendència ni des d’una posició de poder de l’adult. S’estan fent coses molt boniques, perquè molts autors i autores de literatura infantil i juvenil mestres i parlen el mateix idioma que els infants.
Com són els infants lectors?
Els adults solem llegir amb un motiu, però els nens ho fan per plaer. Si no els interessa un llibre, el deixaran. La pressió de grup també és important i el boca-orella funciona de meravella entre els adolescents. El lector infantil i juvenil és el més crític, perquè opera des de la sinceritat més absoluta. També són els lectors més fidels del món, i per això hi ha tantes sèries i col·leccions: quan els agrada un personatge en volen més i més. Ells no s’interessen pels autors, per això el nostre nom surt més petit que el títol.
I els adolescents?
Els adolescents, en contra del que la gent pugui pensar, són molt generosos i és un públic que respon molt bé, perquè llegeix més de què pensem.
Al llibre es repeteix en diverses ocasions que la literatura infantil i juvenil ha d’entretenir, no formar. “La funció de la LIiJ no és l’entreteniment (…) El fi de la literatura és entretenir, divertir, provocar la reflexió i commoure, però no formar”.
Crec que la base de l’animació a la lectura es troba en el plaer. Per a mi, el respecte al lector ha d’estar per sobre de tot i quan escric un llibre prometo que qui ho llegeixi senti quelcom. Vull que s’emocioni. Em sembla deshonest aprofitar això per a formar. La literatura commou, fa pensar. La literatura LIiJ ha de plantejar preguntes, no donar respostes.
Els lectors i lectores ara tenen molts més estímuls que abans. Com captar i mantenir l’atenció dels infants i els joves?
La literatura, com tot, s’ha adaptat a la societat. Ara els textos solen ser més curts; també succeeix en la literatura per a adults. Busquem la immediatesa i l’atenció és més curta perquè tenim molts estímuls que ens arriben des de les xarxes socials, els videojocs i altres. No hem de veure aquestes distraccions com enemics, sinó com aliats. El què hem de fer és a aprendre a utilitzar aquests estímuls. A les xarxes, per exemple, hi trobem els booktubers, i a Tik Tok i a Instagram també s’estan fent coses molt interessants, pel que fa a recomanacions literàries.
També el món del videojoc pot ser un aliat.
I tant. La narrativa que hi ha darrere molts videojocs és molt interessant. La dicotomia entre llibres “bé” i videojocs “malament” és quelcom superat. Ni i els videojocs, ni les sèries, ni la música ni el cine tenen res de dolent. Són diferents parcel·les d’oci i de plaer. No passa res si no t’agrada llegir.
Al manual dius que l’originalitat no ha de ser l’únic objectiu de l’escriptura. “Escriure sobre un tema que ningú hagi tocat abans, és pràcticament impossible. En canvi, tots els escriptors s’haurien de preocupar per explicar una història pròpia, i si aquesta inclou un ensenyament, procurar que la narració no es vegi afecta per aquesta intenció”.
De vegades, els escriptors novells busquen l’originalitat, però el cert és que la novel·la que no ha escrit ningú no existeix. Respecte als ensenyaments, jo aposto per una literatura infantil i juvenil que no adoctrini.
Els lectors actuals ja no responen a l’estàndard de la perfecció. Els protagonistes que triomfen ja no estan de moda?
Durant molt de temps hem crescut amb la figura de l’ànec lleig: els altres ànecs riuen d’ell i quan es converteix en cigne és ell qui té el poder. Però nosaltres no som cignes, i els lectors tampoc. Ara per ara, s’identifiquen més amb els personatges estàndard: personatges que tenen pors i que fan coses que no són sempre meravelloses. A banda d’això, els autors i autores de literatura infantil i juvenil tenim molta responsabilitat: hem de mostrar els infants el món real. Aquí no tots som feliços i bons; no tots triomfem. A més, s’ha de donar models perquè tothom es pugui sentir identificat. La infantil i juvenil ha de ser una literatura diversa i inclusiva.
Com apropar els infants i els adolescents a la poesia?
La poesia sempre s’ha vist com quelcom difícil. Als petits, és fàcil introduir-la, però quan arriben a l’adolescència… Ara; tanmateix, hi ha un fenomen interessant: ha aparegut gent que parla el seu mateix llenguatge, que toca els seus temes i que utilitza les xarxes socials. Aquesta poesia urbana i tuitaire ha despertat l’interès i l’empatia amb els lectors. I no només això: també el desig de llegir-la i escriure-la. Elvira Sastre, per exemple, ha aconseguit fer escriptors i lectors de poesia, i això és meravellós.