Al centre, la proposta li va arribar des del Centre de Recursos Pedagògics i el SAT! “Ens va semblar una bona idea portar a terme aquest projecte perquè anava en la línia de treball que tenim a l’institut. A 3r d’ESO fem l’En Residència i sempre demanem que es dugui a terme una activitat artística relacionada amb l’expressió corporal. Aquest any es farà quelcom relacionat amb el circ”, explica el director del centre, Xavier Bou.
En un principi es volia fer a 2n de Batxillerat, però durant aquest curs, l’alumnat ja té molta feina —treballa de recerca, proves PAU—, així que es va decidir plantejar-ho per a l’alumnat de primer de Batxillerat.”Aquest projecte recull educació física, educació visual i plàstica i música, un dels requisits que demanem per a implementar projectes artístics”, explica en Xavier. Les sessions es duen a terme a un espai de l’Ateneu l’Harmonia.
El coreògraf que s’encarrega del projecte, Lautaro Reyes, assegura que: “No és un taller de dansa a l’ús, sinó un laboratori de coreografia. La idea principal és plantejar a lis alumnis una experiència diferent de la d’un taller de moviment convencional. La proposta és que al llarg de les cinc sessions, puguem treballar a través d’un exercici d’espai senzill, el trànsit. Lis alumnis fan tant d’espectadoris com de productoris d’allò que passa a l’espai. Es produeixen tres etapes. La primera és d’observació; la segona és d’imaginació: què podem produir?; i la tercera, d’execució —habitar l’espai que han imaginat—”. Aquest procés es duu a terme a través d’eines coreogràfiques. Reyes especifica: “en aquest tipus de projectes igual d’important és el resultat com el procés”.
I és precisament en el procés on Reyes posa l’èmfasi: “hi ha un salt generacional què hem d’intentar entendre. Hem d’intentar aprendre sobre les seves inquietuds i establir relacions. En aquest cas concret, parlo del temps que la joventut avui en dia es dona perquè succeeixin les coses. Durant aquestes sessions, per exemple, hem parlat sobre la immediatesa i l’experiència. Ha estat molt interessant conèixer el seu punt de vista”.
Un dels obstacles als quals ha de fer front en Lautaro Reyes aquests primers dies és la vergonya de l’alumnat. “Tot i que es tenen confiança, hem de repetir els exercicis diferents vegades, però a mesura que se succeeixen les sessions, van perdent la vergonya i les capes més supèrflues dels exercicis es van eliminant”. L’objectiu del coreògraf és que a través d’aquest projecte, l’alumnat pugui experimentar pel que fa a la corporalitat i la sensorialitat, “quelcom que no es fa habitualment”.