-Com reps la petició de que siguis el pregoner de la Festa Major?
La sensació és estranya i, fins i tot contradictòria. Cap andreuenc refusaria fer el pregó, és impossible, em fa moltíssima il·lusió. Ara bé, el motiu pel qual me l’han proposat no és agradable, gens agradable. És un reconeixement per una feina que ha durant més d’un segle però que no ha tingut un final feliç perquè ha ha hagut circumstàncies que ens han obligat a tancar. La decisió l’hem pres a contracor. Si per mi fos, amb 56 anys i després de 36 anys d’ofici, hauria volgut jubilar-me al forn.
-Com comença la història del forn?
Havíem fet ja 113 anys. El meu besavi es va instal·lar a Sant Andreu provinent del Pla de Bages i va obrir el forn. Així doncs, hem sigut quatre generacions fent pa pels andreuencs i és cert que jo hauria sigut la darrera igualment. Els meus fills no anaven a continuar amb el forn perquè no volen i jo mai els he encaminat perquè ho fessin. Si haguessin volgut continuar ens hauríem pogut plantejar un pla d’inversions per seguir amb el negoci.
-I què ha passat?
El problema principal és qüestió de l’energia. Des del setembre del 2021 el preu del gas es va disparar i arran de la Guerra d’Ucraïna encara ha anat a pitjor. El forn que tenim és per fer-ne un ús intensiu, no s’apaga mai, i amb la despesa que generava ara mateix era inviable mantenir el negoci tal com estava plantejat. Aquest forn l’instal·lem arran del boom de la immigració dels anys ’60, quan totes les persones que vivien a les barraques de Verdum baixaven a comprar el pa a Sant Andreu, que en consumien moltíssim. Ara la situació és diferent i amb aquesta infraestructura no podíem seguir. Nosaltres fèiem un pa de molta qualitat i vivíem en empat tècnic amb les panificadores perquè no ens adrecem al mateix públic. El problema no ha estat aquest, ha estat l’increment dels costos.
-Suposo que no sou els únics que esteu així…
Ja veurem què passa després de la campanya de Nadal. Hi ha molts comerços que s’aguanten com poden pels preus dels lloguers i de l’energia. A més tenim un altre inconvenient que és el canvi d’hàbits de consum que han generat la pandèmia i el teletreball, que també ha reduït el consum. Pensem per exemple en els bars de menú, que abans treballaven per un volum de clients que ara s’ha reduït perquè igual hi ha un, dos o tres dies en els que els antics clients ja no són al barri.
-Tornem a la Festa Major. Quina és la relació que hi has tingut al llarg de la teva vida?
Home! (riu) Jo vaig néixer a la Clínica Sant Jordi i vaig anar als Padres. He estat vinculat als Padres durant molts anys i també ho vaig estar a la Parròquia de Sant Andreu i a la de Sant Pacià. Sempre hi he participat des de les entitats de les quals he format part. Ara ho faig amb el Grup de Teatre l’Avançada.
-I tens alguna Festa Major que sigui especialment important per tu?
Sempre tens el record de quan ets petits que els pares t’hi porten. Aquelles primeres festes majors es queden gravades a la memòria. Ara són molt diferents que en aquella època però és que la Festa Major és un reflex de la mateixa societat en la qual es viu. Ara hi ha una quantitat d’actes fantàstica perquè hi ha moltíssimes entitats i associacions que fan coses i això sempre suma, sempre és positiu.
-Intentarem no avançar massa del contingut però amb quina idea t’agradaria que es quedés el veïnat del teu pregó?
En el pregó diré que ningú estava preparat per assumir aquesta situació, que és la forma elegant de dir que això és un pastel que no hi ha per on agafar-ho, cal suport al petit comerç i a la petita empresa. I també cal generar riquesa, perquè cada cop hi ha més gent que necessita ajuda i els diners han de sortir d’algun lloc. Si no és de l’activitat econòmica, d’on sortiran?