La proposta d’actuacions recollides al pla director que impulsa l’Ajuntament de Barcelona està dissenyada per recuperar el rec com una infraestructura verda i un recorregut urbà a través del seu traçat, la gran part del qual està ocult, sota terra. Es crearan nou espais per a l’estada i per al coneixement i la interpretació històrica del Rec Comtal. Algunes d’aquestes actuacions són la recuperació i la naturalització de l’antiga plaça del Molí de les Basses, a Ciutat Vella, i la transformació del parc del Molí, a Sant Andreu, per preservar les restes arqueològiques i crear un jardí aquàtic.
El pla també preveu l’aplicació de criteris patrimonials en les edificacions que han estat construïdes sobre l’antic traçat de la infraestructura hidràulica. L’objectiu és que, en cas que s’hi facin obres, es tingui cura dels elements patrimonials de la sèquia medieval.
10 novetats a Sant Andreu
Hi destaquen tres actuacions. La primera, es farà a Sant Andreu Nord i consisteix en el Parc del Molí de Sant Andreu. Es transformarà aquest espai en un parc amb restes arqueològiques i amb un jardí aquàtic i flotant. A l’alçada de l’Esglesia de Sant Andreu de Palomar, es pacificarà i naturalitzarà la via pública segons el tractat del Rec Comtal. Ja a La Sagrera, el Parc Lineal recuperarà la traça del Rec Comtal, tot vorejant la Nau Bòstik.
Un canal de mil anys d’història
El Rec Comtal era un canal obert que es va construir al segle X, en temps del comte Miró I. Naixia a Montcada i Reixac i travessava tota la ciutat, passant pels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella, fins a arribar al mar. Al llarg de gairebé 13 quilòmetres, el canal s’utilitzava per regar, fer funcionar els molins i, més endavant, abastar les indústries tèxtils de Sant Andreu.