Aran Clemente (CCOO): "La modificació constant dels currículums escolars dona inestabilitat, i això resulta negatiu"

13/03/2023 - 13:15

Aquest mes continuem les entrevistes al voltant de la implementació dels nous currículums escolars, que tenen prevista l'aplicació completa de cara al curs 2024-2025. Hem parlat amb Aran Clemente, mestre d'educació primària i coordinador del Barcelonès de la Federació d'Educació de CCOO.

Per a aquest sindicat, “hi ha precipitació en la implementació i manca de planificació”. Critiquen que des de la Conselleria d’Educació no s’hagi tingut en compte “la necessària formació pedagògica i didàctica que s’ha de realitzar des dels mateixos centres” i demanen més recursos per a la transformació educativa.

En aquest context, el passat divendres 10 de febrer, CCOO, juntament amb l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació Educativa i Professional, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la Federació de Moviments de renovació pedagògica de Catalunya, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Badalona Fampas, Europa Laica, Canyelles Aprèn, Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació, Saó i l’AEP, va presentar, davant el Parlament de Catalunya, una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per tal d’exigir un mínim del 6% del PIB a l’educació. “Apostem per un increment de despesa en el sistema educatiu amb l’objectiu que millorin les condicions de l’escola pública”, explica Aran Clemente.

A CCOO considereu que l’enfocament educatiu dels currículums suposa un avanç positiu, però demaneu més escolta, més recursos i més formació.

Tenim clar que, com a professionals de l’educació, el nostre propòsit és ajudar els infants i els joves a orientar-se en el camí acadèmic per tal de preparar-los per a la vida. El gran problema que veiem als currículums escolars és que solen ser objecte de pugna política. Això vol dir que, en funció del color polític dels governs, tant autonòmics com estatals, es modifica cap a una banda o cap a una altra la manera d’ensenyar. El que voldríem és que hi hagués un acord, un enfocament pedagògic, i que els currículums escolars es blindessin i poguessin ser útils de generació en generació, adaptant-los, això sí, a les necessitats de cada moment. La modificació constant dona inestabilitat, i això resulta negatiu, no només per al sector de l’educació, sinó per a qualsevol àmbit.

En una entrevista feta i publicada al butlletí del mes passat, Iolanda Segura, portaveu de l’USTEC-STEs es mostrava crítica amb una educació només basada en competències, sense una base sòlida de coneixement.

Els nous currículums aposten per un model que s’aparta de la classe magistral i posen al centre l’infant i el jove. A CCOO considerem que hem de superar el model tradicional i unidireccional i que aquesta batalla ja va ser guanyada en un altre moment; però que, efectivament la implementació de les noves metodologies s’ha de fer en condicions. Hi ha d’haver un rigor i el seu desenvolupament ha de ser correcte, seguint els paràmetres i els objectius establerts. Això es fa recuperant els claustres pedagògics i donant espais i eines al professorat i a la resta de professionals educatius.

Algunes veus crítiques asseguren que la rebaixa d’hores lectives i l’augment d’autonomia dels centres d’educació secundària generarà una desigualtat educativa que podria deixar enrere l’alumnat més vulnerable.

Sí. A Sant Andreu mateix es veu la diferència. Hi ha barris amb realitats diferents, algunes més complexes que d’altres; i això s’ha de tenir en compte. En aquest sentit, l’augment d’autonomia dels centres escolars pot comportar un problema: la situació econòmica de les famílies, els tipus de feina dels progenitors, el seu nivell d’estudis, etcètera determina la vida de les persones, i també dels infants. El tema de la segregació en alguns barris del districte és preocupant i greu. Som a les portes de la preinscripció escolar i és una oportunitat excel·lent perquè les escoles puguin mostrar la feina que fan, perquè en barris desfavorits es fa molt bona feina, només cal veure el cas d’El Til·ler. No obstant això, des de CCOO considerem que l’autonomia dels centres és una arma de doble tall. D’una banda, pot aportar coses beneficioses, sempre que s’apliqui de manera objectiva i transparent. D’altra, hi ha el perill que les direccions dels centres esdevinguin caps de personal. El decret d’autonomia dels centres pot tenir com a conseqüència l’adopció de models de lideratge tòxics, que no imperen, però que existeixen. De fet, a CCOO hem aconseguit que s’admeti a tràmit una petició judicial per tal de recuperar la democràcia als centres escolars. Nosaltres creiem que es va esvair amb l’adopció d’aquest decret.

Creu que els nous currículums poden contribuir a una rivalitat no volguda entre escoles, que competeixen pel que fa a projecte educatiu?

Estem convençuts que l’escola inclusiva ha de ser la finalitat a perseguir a curt termini. És fonamental que tothom pugui accedir a una educació de qualitat i universal; i això s’ha de dur a terme en peu d’igualtat entre tots els centres educatius. Sé que sona idíl·lic, però hauríem de caminar plegats perquè tots els centres educatius tinguessin les mateixes garanties d’èxit. Els centres, depenent del seus contextos, han de poder valorar i decidir les metodologies emprades perquè aquestes són les eines per aconseguir els objectius d’aprenentatge i les competències, i no són la finalitat. A CCOO, però, entomem aquests reptes com a oportunitats i no ens agrada lamentar-nos. El problema demogràfic pot ajudar a desmassificar les aules; això sí, és obligació de l’Administració aportar els recursos perquè això es faci de manera correcta.

A CCOO us heu mostrat molt crítics respecte a l’adopció de nou calendari escolar.

El calendari és una de les puntes de l’iceberg de la qüestió de tot plegat. Critiquem obertament l’actitud impositiva per part de la Conselleria d’Educació. En nom d’una suposada transformació del sistema educatiu, es prenen decisions sense consultar a ningú. Hi ha un sentiment de malestar generalitzat perquè totes les decisions es prenen sense consultar, i creiem que s’equivoquen. Ni tan sols s’ha consultat amb el Consell Escolar de Catalunya, format per professorat, famílies, entitats, organitzacions, etcètera. És cert que no és un òrgan vinculant, sinó consultiu, però se li hagués hagut de preguntar. Ara ens plantem a les portes del curs següent, se’ns diu que la decisió ja està presa i que està avalada per estudis, però no hi ha hagut mai intenció d’obrir el debat entre els professionals.