L’Escena Pilot, el projecte promogut per l’ICUB i el Teatre Lliure, celebra enguany la seva quarta edició amb la participació de 110 joves i 13 docents de cinc instituts públics de diferents barris: institut Barri Besòs, institut Joncar, institut Montjuïc, institut Caterina Albert i institut Puigvert, aquest últim pertanyent al Districte de Sant Andreu. Avui volem endinsar-nos en les interioritats d’aquest projecte tan enriquidor.
Els inicis
Escena Pilot va néixer fa quatre anys amb l’objectiu que l’alumnat tingués l’oportunitat de viure l’experiència del teatre en un entorn professional i acostar la creació a les aules, també amb la finalitat d’oferir una formació específica en arts escèniques al professorat implicat en el projecte. “Abans hi havia les Jornades joves de teatre, un projecte del qual participava el Teatre Lliure; però era una col·laboració. Llavors, seguint el model de Tot Dansa, el Lliure es va plantejar fer un pas endavant i implicar-se molt més: que la col·laboració no quedés només reduïda a una cessió dels espais. Quan hi va haver el canvi de direcció i va entrar en Juan Carlos Martel (2019) ell tenia clar que volia un públic més jove i que volia tenir més impacte en l’àmbit educatiu”. Qui parla és Montserrat Potrony, juntament amb Alícia Gorina, una de les ideòlogues i responsables de l’Escena Pilot. “En un principi treballàvem el projecte amb tres cursos: 3r, 4t de l’ESO i 2n de Batxillerat, però vam decidir acotar-ho perquè ens vam adonar que a 2n de Batxillerat, l’alumnat té el cap en un altre lloc, a la selectivitat”, explica. “L’objectiu era, i continua sent, poder arribar als joves que no tenen formació específica en llenguatge teatral; permetre el contacte dels infants amb el teatre des de l’àmbit professional i des de la creació, no des de l’assistència com a públic”.
Escena Pilot vincula el llenguatge teatral amb l’alumnat a través d’una experiència vivencial i de creació col·lectiva. “Com passa amb Tot Dansa, el projecte s’articula a partir d’una direcció artística que treballa amb una sèrie d’instituts per a dur a terme processos de creació col·lectiva. En el cas d’Escena Pilot, els cinc centres escolars escollits acaben treballant plegats”. El projecte, a més, té una altra pota: la de la formació del professorat implicat. “Oferim una formació als docents perquè volem que l’experiència sigui tant per als alumnes com per al professorat. És necessari que els docents tinguin les eines necessàries per poder dur a terme el projecte”.
El funcionament
Escena Pilot, segons explica Montserrat Potrony, està basat en un aprenentatge en cadena: es fan nou sessions de formació de dues hores cadascuna al professorat inscrit i quan s’han fet dues o tres sessions, els docents comencen a treballar amb l’alumnat. “Carla Rovira, que és la dramaturga del projecte d’enguany, visita els instituts de manera regular: dos cops al mes. Els instituts tenen el compromís de treballar-ho dues hores a la setmana. Igualment, es fan trobades al Lliure amb l’objectiu que l’alumnat es conegui amb la resta d’instituts participants. En funció del desenvolupament del treball dels diferents grups també es duen a terme trobades parcials al llarg de l’any”. El projecte culminarà amb un espectacle que es presenta al Teatre Lliure obert al públic general.
Carla Rovira, la dramaturga al capdavant del projecte
L’encarregada d’Escena Pilot d’enguany és la dramaturga Carla Rovira, que ha treballat amb l’alumnat un projecte que porta com a títol: “La ciutat és nostra”. El projecte vol radiografiar la ciutat de Barcelona a partir de les experiències i vivències de l’alumnat, amb un procés de recerca sobre els espais visibles i invisibles dels barris on estan situats els centres educatius que hi participen. “Vaig pensar que les persones que són menors d’edat i que són adolescents transiten la ciutat per un lloc diferent de per on la transitem les persones adultes. Vaig preguntar: quina és la vostra ciutat i quines són les vostres experiències? Al llarg del curs han sorgit diferents idees i ara estic intentant plasmar-les. Són una generació molt marcada per la irrupció de la pandèmia i durant molt de temps, moments claus de la seva vida, no han pogut transitar la ciutat. Ara ho comencen a fer, però durant els últims tres anys han hagut de viure d’una manera molt concreta”, comenta.
La dramaturga fa èmfasi amb la idea que “aquests infants l’any 2020 tenien 12 anys i ara en tenen 15 o 16. Hi ha infants que arran de la pandèmia no volen sortir al carrer o que estan inmersis en les dinàmiques de les xarxes socials relacionades amb l’estada al carrer. Per a ellis, estar al carrer significa estar amb més gent a les xarxes socials, parlar-hi o fer un TikTok. M’ha sorprès molt saber que hi ha infants amb el Family link instal·lat al mòbil. Es tracta d’una aplicació per geolocalitzar les persones. Com vius les experiències de joventut i llibertat si saps que t’estan geolocalitzant a cada pas que fas? I també hi ha una altra cosa molt interessant. Escena Pilot és un projecte a escala de ciutat, per tant, hi participen centres de diferents barris; i és evident que les realitats dels barris són molt diferents, en conseqüència, el trànsit pel territori també ho és”. Totes aquestes idees són les que Rovira està intentant plasmar en la peça final, que tindrà un format de “collage”. Rovira valora molt positivament l’experiència, ja que assegura que tant els grups d’alumnat com el professorat encarregat li ha posat molta energia i moltes ganes al projecte.
Una experiència transformadora i enriquidora
La valoració que en fa Montse Potrony també és molt positiva: “Escena Pilot sempre ha estat una experiència molt transformadora, perquè els processos de creació col·lectiva són molt enriquidors, ja que els infants es poden presentar des de diferents llocs i mostrar-se diferents. Això també passa amb el professorat implicat. També succeeix en programes com Tot Dansa o En Residència: es treballa amb el mateix cos, amb l’entorn més proper —els companys i les companyes— i amb algú desconegut que no forma part del nostre dia a dia. Aquesta confluència resulta enriquidora i positiva”. El projecte també resulta molt positiu per als docents implicats, ja que els situa en una posició d’aprenents. “Els docents aprenen al ritme de l’alumnat i, tot i que es mantenen coma figura de referència, poden establir altres relacions amb l’alumnat, perquè queden situats en un altre espai”, explica Potrony.
Aquest és el segon any que l’Escena Pilot s’ha pogut dur a terme tal com havia estat pensat en un inici. El naixement d’aquest projecte va coincidir amb l’esclat de la pandèmia ocasionada per l’aparició de la Covid-19 i durant els primers anys d’existència es va haver de dur a terme de manera fraccionada. “Pot semblar negatiu, però allò ens va servir per a agafar experiència. L’any passat va ser quan el vam poder fer de manera completa”, conclou Montserrat Potrony.