La història del barri del Congrés es remunta a mitjans del segle passat, quan la família Ros i de Ramis va vendre setze hectàrees i mitja de terreny de la finca coneguda com Can Ros al Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic. Els habitatges, impulsats per l’Església en un moment d’absoluta escassetat habitacional a la ciutat, es van començar a construir el 31 de maig de 1953 i van ser lliurats a famílies d’acord amb els criteris de la institució promotora.
Previ a l’inici de les obres, l’any 1952 s’havia celebrat a Barcelona el Congrés Eucarístic Internacional, un dels primers intents oberturistes del règim franquista. En urbanitzar tot l’entorn implicat, es va apostar pel projecte elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marquès.
Els eixos centrals d’aquesta urbanització van ser les places del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego. La parròquia de Sant Pius, que presideix la plaça del Congrés, ja era inclosa en la urbanització, però no es va construir fins més tard. Al costat de la parròquia hi van ubicar dues escoles —una de nens i una altra de nenes— conegudes com La Salle Congrés i les Teresianes (actualment escola Arrels).
El primer lliurament d’habitatges es va fer l’any 1954 i la darrera illa de cases, que eren d’una qualitat una mica superior a la resta, els anys 1967-1968.