Creada al llarg del curs dins el marc del projecte educatiu ‘Mètodes teatrals de creació col·lectiva’, l’obra de teatre, que va incloure dansa, música i text, ha estat dirigida pel docent, actor i dramaturg Alberto Díaz. Aquest ha estat el segon any que dirigeix el projecte; durant la primera edició se’n va encarregar Montserrat Bonet. El projecte té com a objectiu dotar als alumnes de batxillerat d’arts escèniques d’una experiència més completa en el seu camp d’especialització i està impulsat pel SAT! Teatre i l’Institut Doctor Puigvert amb la complicitat de la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona. A banda de la presentació el 28 d’abril al SAT! Teatre, l’alumnat va fer tres dies d’assajos generals, una representació per a la resta de l’alumnat del Doctor Puigvert i una altra representació per a l’alumnat d’altres instituts de la zona.
“Com definiríeu la humanitat?”
L’espectacle tenia un punt de partida; una pregunta sobre la qual ha pivotat, al llarg d’aquests mesos, la creació col·lectiva: “Com definiríeu la humanitat?” Alberto Díaz ens explica que el que més li interessa d’aquests processos de creació amb adolescents és que ells i elles parlin d’ells mateixos. “Als anys setanta es van enviar a l’espai unes sondes Voyager. Ho va enviar la NASA amb un disc on hi havia música, sons, imatges, etcètera. Es va enviar per si mai una cultura alienígena les trobava, es pogués fer una idea de què fem al planeta Terra. Partint d’aquest context, vaig preguntar a l’alumnat què inclourien ells i elles al disc si fossin els encarregats d’enviar-lo”. I és a partir d’aquesta premissa que l’alumnat va crear l’autoficció Pale Blue Dot. “A l’espectacle, l’espectador ha pogut veure el procés de creació, perquè reproduïm reunions ficcionades en les quals es despleguen els dubtes, els conflictes i les crisis que ens representen com a éssers humans”.
En aquest projecte hi han participat 19 alumnes, que s’han trobat amb el creador entre un dia i dos per setmana. El projecte queda reforçat per la feina del docent a l’aula, que també fa l’acompanyament necessari perquè l’obra arribi a bon port.
“La meva tasca, més que de director, és d’acompanyament del grup. En aquests dos anys els grups han estat diferents: cada un té les seves inquietuds, les seves dificultats, els seus talents. Aquest any jo he escrit parts de l’obra, però bona part l’ha escrit l’alumnat. En aquests processos de creació col·lectiva és molt important que hi hagi una visió transversal i inclusiva que integri els interessos de tots i totes les participants”, explica.
Una valoració molt positiva
Alberto Díaz valora molt positivament l’experiència. “Treballar amb l’alumnat del Doctor Puigvert és molt gratificant, perquè els i les alumnes estan focalitzats, tenen inquietuds i alguns ja saben què volen fer amb la seva vida. Hi ha d’altres que estan més perduts, per descomptat; els grups són diversos i això els enriqueix. Com l’any passat, ha estat una experiència molt estimulant, tant per a ells i elles, com per a mi com a creador”. Díaz assegura que la docència li permet conèixer un univers proper —el dels adolescents— però llunyà, alhora. “El salt generacional és brutal, però em fascina que proposin coses, veure què els inquieta i que m’expliquin les seves realitats”. De les noves generacions, el creador destaca l’empenta que tenen, l’empoderament, el qüestionament que es fan de les coses que els succeeixen, l’inconformisme i els discursos elaborats que són capaços de produir.
Diplomat en Interpretació en el Col·legi de Teatre de Barcelona, Alberto Díaz va estudiar Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. És membre de la companyia La Ruta 40 i com a director ha dirigit El llarg dinar de Nadal (Premi Butaca 2015 a Millor espectacle de petit format) o Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo, entre d’altres.
Pel que fa al terreny audiovisual, ha treballat en diverses sèries de televisió i pel·lícules, com ara Com si fos ahir, Més dinamita o Kubala Moreno Manchón. També ha treballat en doblatge i publicitat i actualment imparteix classes d’interpretació en el Col·legi de Teatre de Barcelona o la Sala Beckett, entre d’altres.