Liderat pel Mercat de les Flors, el Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Tot Dansa és un projecte de llarga trajectòria, nascut el 2003 de la mà de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB). Des del 2019 és l’ICUB qui impulsa el projecte en l’àmbit municipal, i qui dobla l’extensió d’instituts participants, que passa de 6 a 12 centres educatius per curs.
“Aquest programa impulsa la dansa de creació contemporània als centres públics de secundària i batxillerat de Barcelona i busca promoure un accés equitatiu a les arts escèniques. Com en d’altres programes que uneixen cultura i educació, Tot Dansa busca enfortir el dret a la participació cultural dels joves, promoure els interessos artístics i culturals als centres educatius, donar eines al professorat de la dimensió pedagògica de la dansa, treballar amb l’alumnat adolescent la consciència del propi cos i del propi espai com a eina relacional amb un mateix i amb els altres, i incentivar el treball en equip, la cohesió social, la responsabilitat i importància de les persones integrants del grup a l’hora de la consecució i valoració dels resultats conjunts”, explica Montserrat Potrony, directora de l’Àrea de Cultura i Educació als Barris de l’ICUB.
Aquest curs hi ha participat l’alumnat de tercer de l’ESO de nou instituts de Barcelona, tres d’ells del Districte de Sant Andreu: el Doctor Puigvert, el Vapor del fil i l’Institut- escola Rec Comtal.
Com funciona, tot plegat?
Tot Dansa es posa en marxa al setembre, amb l’inici del curs escolar: és llavors quan l’ICUB, conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), decideix quins instituts inscrits participaran en el projecte. També es convoca un concurs públic per tal de determinar qui assumirà la direcció coreogràfica. El concurs, que és anual, es resol a l’octubre (en un inici, els i les coreògrafes formaven part del professorat de l’Institut del Teatre, però a partir del 2010 es va acordar posar en marxa aquest sistema de concurrència pública). Enguany, la proposta de Mònica Muntaner i Silvia Sant Funk, les coreògrafes que van guanyar el concurs i que s’han fet càrrec de la direcció artística, ha tingut com a eixos l’espai com a concepte i les distàncies espacials (llunyanes, mitjanes i íntimes). Judit Bombardó, responsable de l’àrea de Programes Públics-Mediació del Mercat de les Flors i Blanca Ferrer, subdirectora del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre, expliquen que una de les coses que més els va agradar del projecte va ser la mirada pedagògica de transmissió d’aquest concepte.
“La direcció coreogràfica té sis persones amb funcions d’assistents a la direcció i formadores : tres són professorat de l’Institut del Teatre i les altres tres són persones que acaben de llicenciar-se en dansa contemporània i/o pedagogia de la dansa del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre. Cada una d’aquestes persones acompanya a dos instituts. Fins a enguany, només teníem una persona fent la direcció escènica, però aquest any la convocatòria de concurs era per a un equip de dues persones”, explica Blanca Ferrer. Per a Judit Bombardó, aquest petit canvi ha estat molt positiu: “En aquest tipus de projectes, ser dues persones ajuda el projecte a caminar d’una altra manera”, diu. El fet de demanar una direcció conjunta, ha incentivat clarament la participació de les dones coreògrafes al concurs. Aquest any s’han presentat 10 propostes, de les quals 9 han estat íntegrament formades per dones. Fins ara, la participació masculina havia estat molt més elevada.
Al gener, Tot Dansa arriba de manera presencial als instituts; i professorat, coreògrafs i alumnat comencen a treballar plegats. Amb el professorat, els professionals de la dansa duen a terme 10 sessions de formació de dues hores cada una. “Nosaltres tenim 10 sessions de formació a l’Institut del Teatre. Allà ens trobem amb les coreògrafes i els formadors i fem les activitats i exercicis que, després, transmetrem a l’alumnat. D’aquesta manera, experimentem en pròpia pell les coreografies, les aprenem i també veiem quins problemes i dubtes poden sorgir. A més, compartim experiències i neguits amb els altres docents i això ens ajuda, per exemple, a trobar noves estratègies per desenvolupar els exercicis”, explica Marta Gascón, la professora que ha treballat Tot Dansa a l’Institut Doctor Puigvert. “Les coreògrafes visiten un dia el centre i dirigeixen els assajos al Mercat de les Flors. Després, hi ha els formadors —la majoria ballarins professionals—, que fan sessions als instituts. Això és un privilegi que nosaltres intentem remarcar i donar-li valor. Les coreògrafes també ens comparteixen les músiques que utilitzen, material per treballar i totes les sessions per escrit, de manera que ens ajuden a tenir nous recursos per fer les classes, sobretot quan no hi ha els formadors a l’aula. A més a més, gravem vídeos i els anem penjant perquè elles tinguin material per continuar creant les coreografies. És un engranatge molt complex, però quan tothom treballa en una mateixa direcció, com és aquest cas, funciona”, diu contundent la Marta.
Enmig del procés es fa una trobada amb tots els instituts que formen part del projecte per familiaritzar-se amb el lloc on es durà a terme la funció. Els grups també van al Mercat de les Flors de manera individual i finalment, es fa un assaig general. Aquestes trobades intercentres, explica la Judit, “permeten que l’alumnat es trobi amb instituts de diferents barris en els quals hi ha diferents realitats”. Una experiència molt positiva per a l’alumnat, ja que, a més, veuen algun assaig de joves estudiants de dansa de l’institut del teatre (IT Dansa), i comparteixen de primera mà amb persones d’edats similars, l’experiència d’aquests joves estudiants de dansa.
Una experiència molt positiva per a l’alumnat
Aquesta ha estat la primera vegada que Marta Gascón participava en el projecte —tot i que el Doctor Puigvert ja hi havia participat altres anys— i assegura que li ha semblat una proposta “molt interessant i enriquidora”, tant per a l’alumnat com per al professorat. En fa una valoració molt positiva. “És un gran projecte en què participen moltes institucions i molts instituts la qual cosa fa imprescindible que hi hagi molt bona organització i que tot estigui pensat al detall. Gràcies a això el Tot Dansa es pot fer realitat. A més, les coreògrafes i directores estan molt obertes a les propostes dels alumnes i aquesta flexibilitat fa que realment es creï un espectacle on ells són el centre, els protagonistes i els qui tenen alguna cosa a dir. També, les coreògrafes han escollit un tema que permet parlar i reflexionar amb ells sobre la comunitat i, en el nostre cas, que formem part d’un institut amb molta diversitat, es fa imprescindible que els nois i noies sentin que es dona valor als seus orígens, als de les seves famílies, al seu idioma o a la seva idea de món”, explica.
Assegura que els beneficis que aporta Tot Dansa a les aules són moltíssims. “D’entrada és un element de motivació pels alumnes. Tenen l’oportunitat de fer una activitat diferent, fan sortides, coneixen alumnes d’altres instituts i, a més, tenen un gran premi: ballar al Mercat de les Flors. Des del meu punt de vista, és una gran oportunitat que molts d’ells no tornaran a tenir i val la pena aprofitar-la”. Una altra de les coses enriquidores que destaca la Marta és la possibilitat de conèixer el Mercat de les Flors, un dels teatres més importants de la ciutat, i la possibilitat que l’espectacle final el puguin veure les famílies i els companys i companyes.
D’altra banda, Tot Dansa també és un projecte que convida a treballar valors com el compromís, el rigor i la responsabilitat, quelcom molt important tant per al professorat com per a l’alumnat participant. “Ells són conscients que hi ha molta gent que treballa perquè es pugui fer Tot Dansa i saben que és un treball d’equip i que cal la implicació de tothom. A més, tenen l’oportunitat de treballar l’expressió corporal i la dansa contemporània amb professionals (…) Hem vist com l’alumnat ha fet un canvi molt positiu d’actitud. Al començament de curs gairebé era impossible fer-los aixecar de la cadira i, no ha estat fàcil, però ara fan tots els exercicis, proposen idees i aprenen. També ha millorat la cohesió de grup, perquè han de treballar conjuntament per crear l’espectacle. És gratificant i espero que sigui una experiència que s’emportin per sempre”, conclou Marta Gascón.
Blanca Ferrer, de l’Institut del Teatre, explica que el jovent no acostuma a tenir massa a prop la dansa contemporània, i que acostuma a conèixer més altres estils de dansa com les danses urbanes. “Al Tot Dansa intentem encaixar els diferents interessos de l’alumnat i encabir-ho dins dels llenguatges de la dansa contemporània. L’alumnat obre la mirada i coneix un món diferent; creant i enfortint els vincles entre els companys i companyes. Viure l’experiència els permet expressar-se d’una manera diferent i es descobreixen a través d’una nou llenguatge; també poden conèixer altres facetes dels companys i això promou noves relacions a les aules. De fet, aquest era un dels objectius primigenis del projecte: promoure la trobada amb l’altre”. El resultat d’aquest procés de creació col·lectiva és una obra de la qual aquest any se’n han fet quatre funcions, distribuïdes en dos dies: el 10 de maig i el 17, a les dotze del migdia i a les sis de la tarda. Van ser presentacions obertes a tothom i a les quals també es va convidar a persones participants d’altres anys.
Al llarg d’aquestes catorze edicions, el Tot Dansa ha generat el Tots Dansen i un Mapadeball de ball que ja s’ha instal·lat en nou ciutats.