La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de la croada que van organitzar el rei Alfons VIII de Castella, l’arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada i el papa Innocenci III quan es van assabentar que l’exèrcit amazic organitzat pels almohades i els reis de taifes havia desembarcat a la península Ibèrica i es dirigia a la conquesta dels regnes cristians que avançaven al centre de la península. Arribava després que els castellans fossin derrotats en la Batalla d’Alarcos, i a l’est, l’Aragó conqueria Ademús i Castellfabib.
El califat almohade va enfrontar-se a un exèrcit format per les tropes castellanes comandades pel rei Alfons VIII de Castella, les tropes dels reis Sanç VII de Navarra, Pere el Catòlic i Alfons II de Portugal. A més també hi van participar els ordes militars de Sant Jaume, Calatrava, el Temple, l’Hospital i Sant Jordi. No hi van participar soldat del rei Alfons IX de Lleó, que en aquell moment estava enemistat amb el rei de Castella.
Aquesta batalla va marcar l’inici del declivi musulmà a la península Ibèrica i l’inici de l’hegemonia cristiana. Durant els 40 anys posteriors a aquesta batalla, els regnes cristians van avançar considerablement en la conquesta dels territoris musulmans de les Balears i del centre i el sud de la península. No obstant això, l’avenç no va ser prou eficaç, ja que no va poder acabar amb el últims regnes de taifes, perquè en els anys posteriors a la batalla hi va haver una crisi que va estendre la fam per tota la península.
Com a recordatori de la batalla, el rei de Navarra va incloure les cadenes al seu escut d’armes, les quals encara avui apareixen a la part inferior dreta de l’escut d’Espanya.