Ja ha arribat el temps de les castanyes! Quin goig! En aquest article, es porta informació per conèixer una mica millor aquest fruit i, sobretot, l’arbre d’on prové.
La castanya s’ha destinat tradicionalment tant a l’alimentació humana com a la del bestiar, i era una peça important en la dieta des de l’Antiguitat abans de la introducció de la patata provinent d’Amèrica. La castanya s’obté del castanyer (Castanea sativa), un arbre de la família de les fagàcies que arriba a ser mil·lenari! Aquest arbre necessita estius càlids, però amb pluja (no excessiva) per viure, i, en general, un clima temperat. Es pol·linitza, no gràcies a animals pol·linitzadors, sinó pel vent (el que es coneix com pol·linització anemòfila) i dona fruits un cop l’any.
Les castanyedes s’instal·len en sòls solts, profunds i àcids. A Catalunya, els castanyers creixen a les comarques de la Selva i Osona, a la resta de les comarques gironines, al Vallès Oriental, al Maresme, i puntualment a les muntanyes de Prades. La majoria de les castanyedes (boscos de castanyers) que trobem actualment procedeixen d’antics cultius que ara s’han assilvestrat en molts indrets.
Del castanyer se n’obtenen castanyes (com a aliment) i fusta (per fer bigues, tutors, botes i bastons… i obtenir tannins). Per poder aprofitar i maximitzar la producció, els éssers humans han gestionat tradicionalment els boscos. Per a l’obtenció de castanyes, s’ha dut a terme una gestió que es coneix com a castanyer de llevar (o de fruit): plantacions centenàries que es van empeltar molt temps enrere amb varietats seleccionades. Encara se’n mantenen al massís del Montseny i a la serra de Prades. El seu manteniment és, però, costós. Afegint-hi la competència per la importació de castanyes, l’actualitat ha resultat en l’abandonament de moltes castanyedes.
Un altre factor fa perillar les castanyedes i la seva explotació: un paràsit mortal. Es tracta del fong Cryphonectria parasitica, que causa el que es coneix com a xancre del castanyer i que va arribar a Europa a principis de 1900. El fong entra per les ferides que té l’arbre a l’escorça i s’hi estableix tallant el flux de saba i provocant la mort de les parts de l’arbre localitzades sobre la zona infectada.
El control químic (mitjançant fungicides) no és efectiu i té greus impactes en el medi ambient. Sanejar és una bona opció, doncs s’ha observat que aclarint les masses boscoses i eliminant els arbres atacats, es millora en general l’estat de salut d’una parcel·la. El mètode més extès, però, és un mètode de control biològic: es fumiguen els boscos malalts amb el mateix fong Cryphonectria parasitica, però infectat per un virus. Quan els fongs no infectats que estan als arbres estableixen contacte amb els fongs infectats (via anastomosis hifal), també contrauen el virus. Aquest virus disminueix la capacitat del fong de matar l’arbre, pel que l’arbre pren força i pot sobreviure amb les seves pròpies defenses.
Els efectes concrets d’aquest virus en la malaltia del xancre del castanyer sembla ben estudiada, però ho és també els possibles efectes del seu alliberament massiu a la natura?
Per tancar aquest article, es recorda que si esteu interessats/des en medi ambient i ecologia, el servei d’educació ambiental del Districte de Sant Andreu, l’Aula Ambiental, està a disposició de la ciutadania per canalitzar inquietuds i peticions. Podeu contactar-hi per telèfon al 699 90 23 59 i per correu electrònic a santandreuambiental@bcn.cat. Consulteu la seva web per conèixer també els horaris d’atenció presencial.