Carlo del Monte va néixer el 19 de gener de 1923 al carrer Grau número 36, en una família molt polititzada. El pare, Felip Barjau, va ser un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya i també va ser diputat a Madrid durant la República. També, en el moment de la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Núria (1932), va fer funcions de secretari. La mare, Paulina Vallmitjana, va treballar a La Española, la fàbrica que tenien els propietaris de la Fabra i Coats a La Sagrera, i des del seu lloc de feina va impulsar la primera entitat feminista del barri.
Davant de l’arribada de l’exèrcit nacionalista a Barcelona el 1939, la família es va exiliar primer a França. Allà, el 21 de maig de 1939, quan l’Hel·leni tenia 16 anys, van embarcar al ram Sinaia per un exili a Mèxic que ja va ser definitiu. El futur tenor va arribar al país americà el 13 de juny de 1939 després d’un viatge de 23 dies i allà hi va morir el 15 de setembre de 2000.
A ciutat de Mèxic, l’Hel·leni va convertir-se en Carlo del Monte. Primer cantant a l’Orfeó del Casal Català, després a l’Òpera de Mèxic i finalment per recórrer escenaris d’Europa i el món. A Itàlia va adoptar el pseudònim que el va fer conegut i a París també hi va assolir un gran èxit. El règim franquista, però, el va mantenir en un cert ostracisme i les seves actuacions van ser escasses ja que estava qualificat com a desafecte al règim i havia sigut perseguit i represaliat en absència.
En el seu periple internacional va conèixer personatges com Jaume Miravitlles o Salvador Dalí i va actuar amb sopranos com Victòria dels Àngels i Maria Callas.