L’Església, per tal d’incrementar el seu poder i sabent el malestar que generaven els anomenats “mals usos” dels nobles, va decretar que quedaria excomulgat qui cometés un acte de violència a trenta passes dels temples. De fet, al barri n’ha quedat un record a través de l’escola Trentapasses. Les dificultats per fer complir aquesta norma van portar a organitzar, juntament amb la pagesia, les conegudes com a assemblees de Pau i Treva de Déu.
La primera va tenir lloc al Rosselló, llavors un territori del Principat, el 1027, i els anys següents se’n van celebrar diverses més. Un dels grans impulsors d’aquelles trobades va ser l’abat Oliba, present al nomenclàtor de molts municipis catalans. A Barcelona, el març d’enguany es va aprovar dedicar-li una plaça a Sarrià-Sant Gervasi, davant de la universitat que també duu el seu nom.
La noblesa no va respectar a tot arreu les limitacions de les sagreres, i els mals usos no van desaparèixer del tot fins quatre segles més tard, amb la sentència de Guadalupe (1486). Tot i això, van ser decisives per al progrés social i econòmic del país, ja que moltes ciutats, pobles i llogarets van néixer o expandir-se al voltant de temples. No és estrany per tant que La Sagrera adoptés aquest nom, ja que estava sota la protecció de l’església de Sant Martí de Provençals, ara al districte de Sant Martí.
Aquest fet, lluny de quedar-se en una simple anècdota històrica, ha estat invocat en diversos discursos i intervencions durant les darreres dècades. El més cèlebre va ser el que va pronunciar el compositor Pau Casals davant l’ONU el 1971 després de rebre la Medalla de la Pau de l’organització: “Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats es van reunir (…) per a parlar de pau, pau al món i contra les guerres, la inhumanitat de les guerres… això és Catalunya”.