El constant augment de la població i l’activitat durant el segle passat de les zones que quedaven entre el centre urbà de la ciutat i els nuclis tradicionals com Sant Andreu de Palomar va motivar l’impuls i construcció dels nous serveis que requeria la ciutadania. Entre les noves demandes també hi havia la de aixecar alguna parròquia que pogués donar servei a les persones creients que arribaven a zones com Navas atretes pels petits tallers que s’estaven obrint per abastar les grans fàbriques de la zona.
En concret, la primera parròquia que es va construir al barri data de 1945 i es tracta d’un edifici que ja no existeix i que s’ubicava en una zona diferent a les actuals. Sens dubte, la més cridanera de totes aquestes construccions és l’església de Sant Joan Bosco, un temple de color rosat i en forma de piràmide que sorprèn tothom qui s’acosta al barri. Però, d’on surt la iniciativa d’impulsar una església d’aquestes característiques?
El projecte, que ja es plantejava avantguardista, es va començar l’any 1970 i va finalitzar quatre anys després, el 1974, essent signat pels arquitectes Ricard Sancho Beltrán i Francesc Escudero Ribot. A més, i com ha passat en alguna ocasió també al llarg de la història, el finançament del temple va anar a càrrec d’una entitat amb molta capacitat econòmica, en aquest cas, un banc. El disseny inicial, però, era una mica diferent a com la veiem avui dia, ja que el sostre era inicialment de pissarra i les cristalleres no presentaven els episodis de la vida de Sant Joan Bosco.
Moltes persones no ho saben però hi havia projectats diversos soterranis que havien de tenir diferents usos però el pressupost es va acabar esgotant abans de poder-los finalitzar. Actualment, la parròquia té una intensa activitat durant els caps de setmana, moment en què s’hi concentra la litúrgia per a les persones interessades.