Ana i Serafín arriben a Barcelona l’any 1962, fugint d’una Còrdova pobra i miserable. Arriben a Barcelona de nit, amb una maleta i un matalàs com a única pertinença. Sempre vivint en la perifèria de la societat, malgrat tot són feliços, malgrat la pobresa, la demència… Som el que som per tot el que van fer, ells i tantes persones com ells, som aquí damunt les espatlles de gegants. Què deixem quan emigrem? Què és la identitat? Tots som Ana i Serafín.
Convidem a aquelles persones que han viscut un trànsit migratori a que portin objectes simbòlics per tal de compartir un espai d’histories silenciades. Qui som les que vivim al barri de Sant Andreu? Amb la presència d’una historiadora, els objectes i les vivències del públic assistent, contextualitzarem el que ens mostra l’obra.
*Taquilla inversa