És important llegir en veu alta? I tant, que ho és! Aquesta és la tesi principal del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta (Enciclopèdia Catalana, 2023) que acaben de publicar David Bueno, doctor en biologia, professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, també director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st; Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i Llicenciada en Pedagogia per la UB, codirectora del postgrau de Neuroeducació de la UB i directora adjunta de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st i Antoni Ruiz Bueno, doctor en Educació i Societat i Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció Psicologia), professor associat de la UB.
Els beneficis de la lectura en veu alta explica, com el seu títol indica, la importància d’aquesta activitat, sobretot, durant els anys d’infància. Segons es conclou en el llibre, compartir estones de lectura en veu alta amb els infants contribueix a:
- La integració somatosensorial (processos motors, auditius i visuals, i sovint també tàctils i olfactius), que fa que els aprenentatges tinguin més impacte al cervell, per la qual cosa els recordem millor i podem utilitzar-los amb més eficiència.
- L’establiment de vincles emocionals i del treball de les emocions.
- La potenciació de la teoria de la ment, que ens permet tenir més competència empàtica.
- La maduració de les funcions executives, que inclouen activitats bàsiques i transversals com la capacitat de planificar, de reflexionar de prendre decisions i de gestionar les emocions.
“La lectura en veu alta amb infants millora les habilitats lingüístiques i auditives i enriqueix el seu vocabulari de manera més eficient, també fa que incrementin més fàcilment la complexitat sintàctica de les estructures lingüístiques (…); afavoreix que el cervell dels infants associï el fet de llegir a sensacions de benestar i plaer; genera coneixements bàsics que ajuden a incorporar de manera més eficient els nous aprenentatges i proporciona un bon model d’hàbit lector i inculca el desig de llegir, entre d’altres”.
Llegir en veu alta és una pràctica educativa molt valuosa i David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno han volgut analitzar aquest hàbit mitjançant l’enquesta “Llegir en veu alta en família”, realitzada a un seguit de famílies catalanes. “La mostra final de persones que han contestat l’enquesta ha estat de 2.164, de les quals el 66% afirmen llegir en veu alta en família. La resta, el 34%, diuen no fer-ho. Tanmateix, el 62,2% dels que diuen que actualment no llegeixen en veu alta amb els fills i filles no ho fan, segons les dades de l’enquesta, perquè aquests ja són grans, però sí que ho feien quan eren petits”, es pot llegir en el llibre. Detallem algunes de les conclusions de l’enquesta. Per exemple, després de fer lectures en veu alta a casa:
- Els infants demanen anar a la biblioteca.
- Els infants tenen més vocabulari i utilitzen més paraules que abans.
- Els infants demanen tenir i llegir més llibres.
- Els infants demanen la continuïtat de la lectura.
- Els infants tenen més ganes de llegir de manera autònoma.
També és important destacar que: “(…) Aproximadament el 78% dels progenitors afirmen gaudir molt o força de les estones que dediquen a llegir en veu alta amb els seus fills i filles, un percentatge que és encara superior entre els infants, del 90%. El gaudi, sens dubte, és un element crucial del procés.
Per abordar totes aquestes qüestions, hem entrevistat una de les autores de l’estudi: Anna Forés.
Comencem pel principi: és important llegir en veu alta fins i tot durant el període de gestació. Escriviu: “S’ha vist que l’activació neuronal de les zones lingüístiques i auditives del cervell dels nadons que van sentir com les seves mares parlaven o llegien sovint en veu alta durant el darrer mes de gestació és més intensa i respon més ràpidament als canvis de to, cosa que indica que han estat estimulades”.
Els petits i petites que es troben dins el ventre gestant poden reconèixer la tonalitat de la veu de la mare. Aquesta tonalitat, de fet és la que marca, en un inici, el sentiment de pertinença.
També és molt important llegir als infants a cau d’orella.
La lectura a cau d’orella fomenta la part emocional del vincle. L’etapa dels 0 als 3 anys és molt important i és fonamental per a l’establiment d’un vincle segur. La lectura de proximitat, a més de generar vincle, genera una sensació de plaer al nadó.
“Llegir és una acció que no entén d’imperatius. No hi ha res pitjor que llegir per obligació”.
Ni estimar ni llegir són imperatius. Com ens apropem a les lectures és el quid de la qüestió. Per exemple, una manera d’incentivar la lectura a les aules és convidar els autors i autores, sempre que sigui possible, a parlar sobre els llibres. Als infants els resulta molt motivador, perquè poden plantejar dubtes i intercanviar opinions.
Creus que es fa prou lectura en veu alta a les escoles?
Jo valoro molt el paper que tenia la biblioteca escolar fa uns anys. Es tracta d’un espai molt especial i important, i s’ha de treballar per donar-li un bon ús i treure-li tot el profit, Tinc la sensació, però, que algunes escoles i instituts han abandonat aquests espais. També veig experiències molt positives en les quals es treballa la lectura des d’un vessant més lúdica.
Hi ha una informació que destaqueu al llibre i que sorprèn. És en relació amb la lectura sobre el suport en paper i en digital: “La plasticitat neuronal que permet que el cervell recicli diverses estructures i les interconnecti per fer possible la lectura també comporta que no sigui exactament el mateix llegir fent servir un suport de paper o digital. Quasi un centenar d’estudis assenyalen que hi ha algunes diferències interessants que cal tenir en compte (…) Llegir en paper permet adquirir una major comprensió d’allò que es llegeix, afavoreix que ho recordem i facilita que hi reflexionem críticament”.
Efectivament, no té els mateixos efectes llegir en paper que en format digital. Durant la lectura en paper entren en joc altres sentits i les fonts d’informació es multipliquen considerablement. És cert, però, que llegir en digital resulta molt pràctic.
Però a les escoles s’ha substituït el paper per les pantalles.
Sí, però encara no han passat prou anys per tenir evidència científica clara. No es tracta de demonitzar les pantalles; tanmateix, també hi ha vegades que cal treballar amb el paper, sortir del contingut digital i anar a la natura.
Si es llegeix en paper és més fàcil centrar l’atenció.
Si llegeixes en paper, pots defugir de la pantalla, però si llegeixes des de la mateixa pantalla, perds atenció. I si no prestem atenció, no aprenem.
Què hem de fer, si volem fer una lectura profitosa en veu alta?
Hem de buscar el moment de seure a llegir plegats, buscar un context de caliu i intimitat. S’ha de crear l’hàbit i que l’infant assimili aquesta activitat de lectura en veu alta amb un sentiment de seguretat, confortabilitat i de plaer. Es pot llegir un conte abans d’anar a dormir, o buscar una estona els diumenges per fer-ho, etcètera. L’activitat de llegir en veu alta va més enllà de la lectura en si mateixa. És dir-li a l’infant: estic per a tu.
Al llibre s’assegura que la lectura en veu alta també contribueix a consolidar aspectes clau de la capacitat de socialització dels infants i augmenta la creativitat.
La qüestió rau en el fet de compartir: llegir en veu alta és una manera d’estar amb aquest altre que t’acompanya, però també és estar amb tu mateix i mateixa. Es tracta de compartir el bé més preuat que tenim: el nostre temps. Llegir en veu alta té una part social molt valuosa. Pel que fa a la creativitat, és evident que qui llegeix molt pot imaginar moltes vides i pot entrar en moltes històries diferents.
Quins són els requisits d’un bon lector o lectora?
Per fer una lectura profitosa, el primer que cal és tenir curiositat en allò que llegim, perquè és precisament la curiositat la que ens fa llegir. I el repte està aquí: fomentar aquesta curiositat entre els infants i els joves, que, d’altra banda, també resulta innata.
Les dades d’aquest estudi s’extreuen d’una investigació duta a terme amb 2.160 famílies catalanes.
Sí, i ja avisem que les conclusions poden ser lleugerament esbiaixades, perquè les famílies que no llegeixen no han contestat l’enquesta. La realitat de les famílies on es llegeix poc, o directament no es llegeix mai, no queda reflectida. No obstant això, l’enquesta és prou àmplia per a ser significativa.
Com va ser el procés de participació de les famílies?
Aquest llibre és fruit d’un encàrrec d’Enciclopèdia Catalana. Als Estats Units hi ha moltes investigacions d’aquest tipus, però aquí no hi ha tantes, per tant, era necessari. Vam arribar a les famílies a través de les escoles i els instituts i les seves xarxes. L’enquesta es contestava a través d’un formulari en línia.