El passat 14 de desembre, el Parlament va aprovar la Llei de ciència de Catalunya, una mesura per consolidar la posició capdavantera de l’autonomia i enfortir el model propi del Sistema d’R+D+I proveint-lo d’eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als nous reptes globals. La llei aposta per garantir una ciència al servei de la societat, democràtica i feminista que posa èmfasi en la innovació, la sostenibilitat, la cohesió social i l’equilibri territorial. La Llei també dota el sistema de de coneixement d’un marc de governança propi i incorpora mesures d’estabilització del personal d’R+D+I.
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha valorat l’aprovació per part del ple del Parlament de Catalunya de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC), la primera que s’aprova aquesta legislatura, com “un pas molt important i determinant per dissenyar, definir i aplicar una estructura al sistema català de recerca, desenvolupament i innovació que repercutirà molt positivament en els diferents agents del sistema”. A més, Nadal ha destacat que és un marc clar per vincular la ciència i totes les seves vessants en la construcció d’una societat que vetlla per la dignitat, la igualtat i el benestar conjunt de la ciutadania de Catalunya.
La LCC fixa l’objectiu de convergir amb els estàndards d’inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea. Amb això, es protegeix per primer cop el percentatge d’inversió de la Generalitat en R+D+I fins a 2031 en l’1% del PIB i aposta per consolidar un finançament basal específic de la recerca amb un increment de finançament públic i privat de la recerca de 305 milions d’euros.
La nova llei pretén continuar avançant sense vocació intrusiva i, per aquesta raó, preveu que en els pròxims sis mesos es defineixin quatre importants plans rectors per al sistema de coneixement del país: un pla estratègic universitari en recerca i transferència d’excel·lència, una estratègia d’igualtat de gènere a la ciència, una estratègia de ciència oberta, una estratègia d’innovació i transferència de coneixement.
Un altre element a destacar és que la normativa dota el sistema d’un marc de governança propi: una comissió interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), un òrgan col·legiat que coordinarà els departaments amb activitat en R+D+I que definirà les línies de finançament públic; un Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), un òrgan consultiu del Govern per prendre les grans decisions estratègiques; i el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya, que tindrà com a missió actualitzar la política de mecenatge per tal de mantenir l’efectivitat. En aquest àmbit, la LCC també blinda el règim jurídic d’institucions clau per al model de ciència de Catalunya, com ara la Institució CERCA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) o l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), entre d’altres.
Aquesta proposta és un nou pas per dissenyar, definir i aplicar una estructura al sistema català de recerca, desenvolupament i innovació que intentarà ajudar a fer que el sistema i les persones que hi treballin tinguin millores per afrontar els reptes del present i el futur.