Celebrar un centenari és un acte que convida a treure pit i, en el cas de la família de farmacèutics Franquesa, és a més un acte que requereix d’un aclariment previ: “La farmàcia, l’establiment en sí, data de 1842. El centenari que celebrarem aquest setembre correspon al moment en què l’avi Joan Baptista Franquesa Ferrà la va adquirir l’any 1923”, explica el Joan Franquesa Borràs, net del fundador i un dels sis farmacèutics que integren el llinatge ubicat des de fa un segle a la plaça del Comerç de Sant Andreu.
L’obertura de l’establiment aquell 29 de setembre del 1923 s’explica gràcies al matrimoni de Joan Baptista amb Rosa Grau Maurí, emparentada amb una altra nissaga del sector de la salut, els Cararach de la Clínica Sant Jordi. Abans de casar-se, l’avi Franquesa regentava una farmàcia al carrer Girona que havia comprat el 1916 i llavors li va dir a la Rosa: “Jo no puc estar amb tu perquè amb aquesta farmàcia no em dona per poder fer pujar una família”. En assabentar-se, la Rosa, de la intenció d’un farmacèutic andreuenc de voler vendre la seva botiga que tenia molta més afluència que la del carrer Girona, l’avi Franquesa es va engrescar i va aterrar al barri.
De fet, l’antiga caixa registradora que encara es pot admirar quan anem a fer alguna compra a la Franquesa és l’original que hi havia a la farmàcia del carrer Girona, que l’avi Franquesa va portar cap aquí. L’aparell, segons expliquen a la casa, encara funciona a la perfecció. I no és l’únic aparell històric que es pot veure en endinsar-s’hi. La Farmàcia Franquesa conserva motlles per elaborar píndoles i antics recipients que emplenen els mobles de l’època, tan característics, de quan el fundador va emprendre el negoci.
També conserva la memòria del segle XX. A principis de l’any 1939 van haver de tancar les portes davant l’entrada dels rebels feixistes a Barcelona que va determinar la victòria d’aquest bàndol a la Guerra Civil. Es veu que va haver un tiroteig al carrer, que l’avi Joan Baptista va decidir tancar les portes i que a l’endemà s’hi van trobar el vidre esmicolat i la porta metàl·lica foradada. “Quan es va fer la reforma l’any 2004 teníem clar que trobaríem alguna cosa perquè, a més, el pare sempre ens ho deia. I així va ser. En treure el moble vam trobar una peça metàl·lica tota deformada que entenem que és el projectil que va travessar la porta i va acabar allà al fons”, explica el net del fundador.
La nissaga completa
La farmàcia Franquesa va passar de l’avi Joan Baptista Franquesa Ferrà al seu fill Pere Franquesa Grau, que va morir fa un parell d’anys. Tot i que va ser el Pere qui va continuar amb la tradició a Sant Andreu, el seu germà Ramon va adquirir també una farmàcia al barri d’Horta que actualment ja no està en mans de la família, en no tenir relleu generacional. De Pere Franquesa Grau va passar als dos fills, ambdós farmacèutics i en actiu a l’establiment, Joan Franquesa Borràs i Jordi Franquesa Borràs. Com a darrera incorporació, a la farmàcia també hi trobem el Daniel Franquesa Ec, fill del Joan i quarta generació dels farmacèutics Franquesa a Sant Andreu.
La solera al territori també va acompanyada de l’honestedat en reconèixer les fites del sector: “S’ha de dir que no som els farmacèutics amb més trajectòria a Sant Andreu: els Guinart ens guanyen per una generació i els Clapés ens guanyen per dues!”, exclama Joan Franquesa Borràs entre riures.