Si bé no solen ser massa coneguts entre la ciutadania, els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) són una eina fonamental per a tota la comunitat docent. Coordinats amb els diferents serveis educatius a escala de barri i de ciutat, donen sortida a les demandes del professorat amb assessorament pedagògic, acompanyament als projectes i contribueixen de manera definitiva als processos de millora i transformació dels centres educatius. Promouen i desenvolupen activitats de dinamització educativa als barris i són un agent imprescindible per a la comunitat educativa.
El Centre de Recursos del districte de Sant Andreu no n’és una excepció. Esdevingut un punt de trobada de la comunitat educativa del barri, aquest CRP també gestiona el CRAB, el Centre de Recursos Artístics de Barcelona. El pilar del CRAB són les arts, a través de les quals s’aglutinen projectes i programes per a tota la ciutat. Es potencia el treball dels centres escolars i instituts amb professionals artístics externs mitjançant la col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).
“El CRAB neix d’una proposta del Consorci d’Educació de Barcelona ara just fa tres cursos, en resposta de l’objectiu de singularització dels CRPs. En total en tenim 10 CRP, a la ciutat, i dos singularitzats: el CRP de Les Corts, especialista en ciutadania i valors, i el de Sant Andreu”, explica Carme Hoyas, directora del CRP Sant Andreu i del CRAB. “Tant amb el barret del CRP com amb el del CRAB, donem suport i dinamitzem els projectes artístics que van sorgint en els diferents centres i els acompanyem durant els processos de creació”.
Els centres escolars es transformen, el centre de recursos, també
Un dels reptes als quals han hagut de fer front els centres de recursos d’arreu és la necessitat de transformar-se a mesura que ha anat avançant l’educació i s’han anat instaurant noves línies pedagògiques. La implantació de les noves tecnologies als centres, l’ensenyament per projectes o l’avaluació per competències en són un bon exemple. “En els últims anys, el personal docent dels centres educatius ha necessitat més acompanyament, per això ens hem format i preparat: per acompanyar aquesta transformació. També ho hem fet a partir de la irrupció de la Covid-19 tot just ara fa un any. A nivell d’estratègia digital, hem fet en mesos la feina que hauríem trigat anys a fer en situacions normals. Hem ofert recursos i respostes a tothom qui ho necessitava, posant a l’abast de mestres i professorat mentoritzacions, acompanyament i formacions gratuïtes. Ha estat tot un repte”, reconeix Carme Hoyas.
La actual crisi sanitària ha portat als centres escolars a repensar el model d’educació i a trobar respostes perquè cap alumne quedés fora del sistema educatiu. “Per això s’han creat espais de reflexió i s’han portat a terme formacions en cultura digital”. Un dels programes amb més èxit, anterior a la pandèmia, és el de Xarxes per al canvi, on es porten a terme una sèrie de trobades entre docents del districte per reflexionar sobre el present i el futur de l’educació.
Un districte que respira art per totes bandes
“Que el CRAB estigui al districte de Sant Andreu i, concretament a l’edifici de la Fabra i Coats, no és casualitat. Es tracta d’un espai estratègic per establir xarxes. És una oportunitat excel·lent per fer aliances dins i fora del recinte i amb les diferents entitats del barri: el Centre d’Art, les biblioteques, els centres cívics… i el teixit associatiu del barri, que és molt potent”, assegura Carme Hoyas. Al recinte s’hi troben l’institut de secundària Martí Pous, l’escola de Primària Can Fabra, l’institut La Sagrera-Sant Andreu, l’escola-bressol municipal La Filadora i des de setembre d’enguany el Vapor del Fil. És en aquest context d’intercanvi d’idees on es creen sinergies entre el Centre d’Art Contemporani de Barcelona, la Fàbrica de Creació i les institucions presents.
Des del CRP de Sant Andreu es treballa per promoure l’art com un dret. “La concepció d’art està canviant i hi ha moltes reflexions al voltant d’aquest concepte. Hem de parlar de l’accés a la cultura; de fet, del desigual accés i de la producció d’aquesta cultura. En la mesura de govern i el pla d’accions Cap a una política pública de Cultura-Educació, aprovada al maig del 2019, podem trobar estudis molt rellevants. Hi ha necessitat de canvi, també en espais com els museus. On comença i on acaba un museu? Què és una obra artística? Com són els processos creatius?”, reflexiona Hoyas, qui aposta per focalitzar la mirada més en el procés que no pas en el producte artístic creat.
I és precisament des d’aquestes reflexions des d’on el CPR Sant Andreu i el CRAB orienten i acompanyen els diferents centres del districte i de la ciutat de Barcelona per tal de desenvolupar les arts a les escoles i instituts del territori.