Ho ha fet amb un reconeixement en forma d’homenatge als sèniors literaris de la LiJ, “una generació de professionals que van apostar per una literatura infantil i juvenil catalana en un moment de reconstrucció social i cultural. Professionals que van marcar a diverses generacions de lectors i que van posar les bases de la literatura infantil i juvenil en català i que van contribuir a la creació d’una identitat cultural i de lectors en català i de literatura catalana”.
Una mica d’història
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil es va fundar el 1982 amb la voluntat de ser un organisme ambaixador i representant de la literatura infantil i juvenil catalana a l’IBBY, que havia nascut després de la Segona Guerra Mundial i que tenia com a objectiu buscar el diàleg cultural entre les infàncies del món a través de la literatura i garantir els drets culturals i educatius dels infants. Tot i que ha passat per diferents etapes, actualment el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil treballa en dues direccions: d’una banda, dona suport al sector dels llibres i a tota la gent que en forma part, com creadors i lectors; d’altra, treballa per la promoció de la lectura i per garantir el dret a la lectura de joves i infants en llengua catalana. “Volem contribuir a la construcció social i cultural del territori i totes les nostres accions tenen aquesta dimensió cultural lligada a infants i joves”, explica Marta Roig Pagès, secretària tècnica del Consell des del 2019. La Marta és diplomada en en Biblioteconomia i Documentació i Màster en Biblioteca escolar i promoció de la lectura. Va entrar a formar part del comitè executiu de l’IBBYcat el 2008, com a representant del Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya (COBDC), quan era coordinadora del programa Nascuts per Llegir (2008-2011). Va ser coordinadora del programa Municipi Lector des del 2016 i fins al 2019.
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil reivindica el dret a un art desacomplexat i la importància de les escoles i les biblioteques públiques com a espais que garanteixen un accés democràtic i equitatiu als drets culturals dels infants i dels joves. “Quan les escoles i les biblioteques de barri es coordinen i treballen conjuntament per a acompanyar els infants i les seves famílies, es redueix l’escletxa socioeconòmica i cultural. En aquest sentit, estem contents amb la feina que s’està fent. A Sant Andreu tenim biblioteques amb molta activitat i una de les biblioteques més potents de la ciutat, Can Fabra“, explica Marta Roig. El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que actualment prepara la presentació de la candidatura de Barcelona com a seu del Congrés Internacional de l’IBBY del 2028, treballa en diferents direccions: “contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana;
reconèixer i projectar professionals de les diferents baules, amb una trajectòria i una aportació pròpia, distintiva i rellevant en la història de la LiJ catalana;
normalitzar, prestigiar i donar a conèixer la important aportació cultural del sector del llibre infantil i juvenil; contribuir a la supervivència d’una LIJ en catalana, amb identitat pròpia i compromís amb els infants i joves, la cultura, l’educació, la llengua i el país;
i facilitar referents culturals sòlids i compartits als infants i joves que contribueixin a la creació d’una identitat cultural sòlida i de lectors en català i de literatura catalana.
Hem parlat amb Marta Roig Pagès per a saber-ne més!
Una de les activitats del Consell és fer crítica i tria de les obres de literatura infantil i juvenil.
Som l’única entitat que es dedica a fer crítica de literatura infantil i juvenil a través de la revista setmanal Faristol. Per a nosaltres, la crítica és molt important, perquè una cosa és fer recomanacions, i l’altra, és fer crítica. Treballar l’espai de la crítica és important per a contribuir a fer que els nostres infants i joves tinguin accés a contingut de màxima qualitat. Fem crítica d’obres d’autoria catalana i d’algunes traduccions. També duem a terme laboratoris de lectura, exposicions i formacions, i fem un recull de tot el que passa al sector. Aquest recull es publica cada dijous. Recentment, hem estrenat un butlletí i també disposem d’un diccionari d’autors i autores de literatura infantil i juvenil catalana. Volem construir patrimoni en aquesta direcció. També tenim els premis Atrapallibres i Protagonista Jove. El jurat d’aquests premis són 10.000 nens i nenes de tot Catalunya que, a través dels clubs de lectura de les biblioteques, les llibreries i els centres escolars, decideixen quines obres els agraden més. Tenim premis per a cinc categories diferents i som nosaltres qui proposem les obres. Els infants-jurat llegeixen aquestes obres finalistes, les valoren i les voten. De l’encreuament de totes les votacions en sorgeixen tres obres finalistes.
Qui s’hi pot inscriure?
Es poden inscriure les AFES, les aules, els centres educatius i les seves biblioteques. Per exemple, Can Fabra és una de les biblioteques que està inscrita al programa. Dinamitza un club de lectura amb infants i joves del barri que participen com a jurat del premi.
Vostè fa èmfasi en la importància de l’escola com a prescriptora de lectures.
La prescripció de l’escola, però també de biblioteques i llibreries de barri és fonamental. Si prescriu el mercat, es prescriurà màrqueting… I això no ho podem permetre. No podem abandonar la responsabilitat i el paper que tenim com a agents prescriptors: els nostres infants necessiten obres diverses i de qualitat. A més, hi tenen dret. Hi ha infants que no arribaran a certes obres si no hi ha ningú que les introdueixi en les seves vides. En aquest sentit, la societat tenim una grandíssima responsabilitat.
Quins són els reptes de la literatura infantil i juvenil catalana, en aquests moments?
Tenim poca presència als mitjans i un dels objectius és continuar reivindicant una literatura infantil i juvenil sense complexos i que estigui al mateix nivell que la literatura dels adults. Trobem que hi ha una mirada lateral i petita per part dels mitjans de comunicació i un discurs condescendent respecte a tot el que fa referència a la infància i la joventut. Un altre repte és superar la mirada i condescendència utilitarista, moralista i pedagògica que hi ha sobre la literatura infantil i juvenil. Volem que sigui una literatura sense adjectius i amb majúscula.
Superar la mirada i condescendència utilitarista, moralista i pedagògica que hi ha sobre la literatura infantil i juvenil, dius. Expliqui’ns una mica més això.
La literatura és un llenguatge artístic; i els infants hi tenen dret. Tenen dret a la literatura i a l’art i a tenir unes experiències literàries i una formació en literatura que vagi més enllà del fet lingüístic i la lecto-escriptura. Això implica pensar quin serà l’itinerari lector que oferirem als nostres infants perquè puguin créixer com a lectors i lectores. Des del Consell treballem en aquesta línia, per això fem acompanyament i assessoria a les escoles i els instituts.
Com treballeu amb les escoles?
Reivindiquem el treball en xarxa entre les diferents fonts del sector. Pensem que és molt important connectar els autors i les autores amb els lectors i lectores, fomentar els espais de trobada i treballar pel suport mutu entre les llibreries, les biblioteques dels barris, les escoles i els instituts. A les escoles i als instituts és fonamental tenir una bona biblioteca i una persona de referència per trobar la complicitat amb els infants i els joves i les seves famílies. Perquè tot allò que passi en el context de l’escola o l’institut es pugui traslladar a l’àmbit de la llar: crear hàbits lectors, potenciar la construcció de biblioteques personals, etc. Tots aquests actes reforcen la formació literària i la identitat lectora de les noves generacions. I com es construeix aquesta identitat lectora? Doncs a partir de les lectures de l’escola, de la biblioteca, dels llibres que adquirim a les llibreries, a partir del boca-orella, etc.