Regna el silenci al CEE Pont del Dragó. Les portes de color rosa —les de les aules—, les verdes —les dels despatxos— i les blaves —les dels lavabos— sembla que esperin un nou dia. És divendres a la tarda i l’alumnat ja ha marxat de cap de setmana. Les diferents sales estan plenes de cobertors de teclat, pissarres digitals, televisions, ratolins adaptats, mobiliari fet a mida. Els equips de treball són tots diferents i estan adaptats en funció de les necessitats de cada alumne. A la sala polivalent també resta el silenci. “Aquí esmorzem, dinem i fem les festes”, explica Anna de la Cuesta, directora del centre. I aclareix: “bé, ara amb el tema de la Covid-19 fa temps que no en fem de festes”.
El Centre d’Educació Especial Pont del Dragó, que actualment té 53 alumnes (el 50% de l’alumnat del centre és de Barcelona i l’altre 50% de fora de la ciutat) fa 35 anys que funciona. “Ens diem Pont del Dragó perquè l’escola va néixer originalment a Nou Barris, al costat del Pont del Dragó”, explica l’Anna. El curs 2001-2002 l’escola es va moure fins a la ubicació actual. “Abans aquí hi havia un institut que es deia Juan de la Cierva. S’hi feia formació professional i l’institut va tancar perquè la formació va anar cap a un altre centre. Va quedar aquest equipament disponible i aquí estem!”. La directora reconeix que les condicions han millorat notablement, i que els encanta el fet d’estar en un barri amb botigues i serveis al voltant, ja que a l’anterior ubicació no hi havia un entorn de barri.
El Pont del Dragó sempre s’ha dedicat a la formació professional per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, especialment motòriques, és a dir, derivades de problemes motrius. “Això no vol dir que no tinguem alumnat amb altres necessitats”, aclareix l’Anna. Actualment, la formació professional que s’imparteix a l’escola són dos PFI: un d’arts gràfiques i un altre d’administració. Aquestes formacions van destinades a persones majors de setze anys (s’hi poden matricular fins als vint-i-un anys) que han acabat l’ESO, però que no l’han pogut acreditar. “El PFI NEE es fa en dos cursos, però nosaltres també oferim un curs de transició a la vida adulta. Durant la formació, el nostre alumnat també fa pràctiques en centres de treball”.
Aquestes pràctiques, de fet, s’intenta que es facin al barri, amb entitats i serveis propers. “De vegades, se’ls ha d’acompanyar, sobretot al començament. Hem d’ensenyar-los el trajecte i monitorar els primers dies d’adaptació. Com les dificultats motrius també impliquen dificultats en els desplaçaments per la ciutat, si és proper, és millor”. Les pràctiques se solen fer en altres centres educatius, associacions del barri o biblioteques. Per exemple, el curs passat, l’alumnat del Pont del Dragó va proposar el redisseny del logo de l’Escola Pegaso. “Sempre intentem estar connectats amb el barri i busquem que allò que aprèn l’alumnat tingui una aplicació a la vida real i que ells ho vegin”.
Suport a la inclusió, centre logístic i formació del professorat
A banda d’operar com un centre escolar, el Pont del Dragó treballa en altres direccions:
Dels 0 als 3 anys, el SEEM [Servei Educatiu Específic de Motòrics], col·labora amb l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona) i les escoles bressol de Barcelona i quan l’alumnat comença l’etapa d’escolarització obligatòria, es col·labora amb els centres educatius de la ciutat, el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i els EAP’s (Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica). “A l’escola també tenim el SEEM, que dona suport a l’escolarització de nens i nenes matriculats en escoles ordinàries i escolaritzats seguint el decret d’inclusió. És un servei que atén els nens i nenes des de l’escola bressol fins que van a la universitat”, comenta la directora del centre.
Si l’alumnat fa cicles formatius o el batxillerat també segueix oferint suport a l’escolarització i si finalment accedeix a la universitat, es fa un seguiment durant el primer any dels estudis superiors. Després, són els serveis d’inclusió de la universitat qui agafen el relleu. Tot això ho fa possible un equip multidisciplinari (orientadors/es, mestres, fisioterapeutes i logopedes) que escolta les demandes de l’alumnat i els claustres. D’altra banda, també s’ofereix formació a professorat.
A la primera planta del centre hi ha dues sales repletes de material adaptat. Es tracta d’un banc de préstec de material per a les escoles bressol, escoles de primària i instituts amb alumnat amb necessitats especials. “Abans, les escoles compraven el material que l’alumnat necessitava, però quedava petit o desfasat a les necessitats. Llavors es va decidir posar en marxa aquest servei”. És el centre qui gestiona aquest banc de préstec de material amb els recursos de l’IMEB o del CEB.
Els i les fisioterapeutes que treballen amb aquest alumnat a les escoles disposen d’una aplicació amb la qual poden veure quin material hi ha disponible. Quan les escoles retornen el material, se’n fa una revisió i es duen a terme tasques de manteniment. Un petit centre logístic que funciona a tota màquina per satisfer les necessitats de tots els nens i nenes que ho necessitin.
La pandèmia, l’últim obstacle
L’aparició de la Covid-19 el març del 2020 va suposar un altre obstacle a vèncer. Si bé el centre ja treballava en un entorn digital, es feia servir un sistema de servidors d’arxius. Durant el confinament van haver de migrar-ho tot al Drive i ara ja treballen des del núvol. Això va ser un dels reptes als quals va haver de fer front l’escola, no obstant això, el que més preocupava era el perill que suposava el confinament per als joves. “Es connectava la fisioterapeuta de l’escola per indicar a les famílies com treballar amb els seus fills i filles”, explica l’Ana.
Ara, però tot va tornant a poc a poc a la normalitat. I, si bé encara es mantenen dues comunitats per a l’hora de dinar (abans dinaven tots plegats), a l’hora de l’esbarjo ja s’ajunten tots i totes i van recuperant el dia a dia!