Tots i totes van vestits de negre i els nervis s’ensumen a l’ambient. Alguns beuen suc, d’altres es fan fotos amb el mòbil, hi ha qui repassa les partitures, xerren entre ells i riuen. A fora de L’Auditori, pares, mares, avis, àvies, tiets, tietes, amics i amigues també esperen impacients que s’obrin les portes de la sala de concerts. Les famílies també estan nervioses.
“Poseu-vos tots junts”, diu l’Edurne Vila, directora de l’Escola de Música de Sant Andreu Mestre Pich Santasusana (EMMSA). “Vinga, vinga!”. Apareixen infants i adolescents per tot arreu. “Clic”, una foto; “clic”, una altra. També les famílies aprofiten per a immortalitzar el dia.
Uns minuts més tard, els i les petites concertistes ja volten pels camerinos. Arriba el gran moment i ara sí que ja no hi ha marxa enrere. La Martina, la Judit i l’Ona, de 12 anys, toquen la flauta travessera i el fagot i és el primer cop que toquen a L’Auditori. No estan nervioses: estan nerviosíssimes. El que més els agrada de l’Escola de Música és l’ambient i la diversió; i el que menys, les hores d’assaig, coincideixen les tres. “Escoltareu U2, Bruno Mars, Queen, una mica de tot”, expliquen. Avui Mozart, Beethoven i Haendel s’han quedat a casa. “Ens fa molta il·lusió i per ajudar, el que faci falta”, diu eixerida la Martina.
(…)
El passat 21 de desembre, a punt de començar les festes de Nadal, Rock pels Xuklis, una iniciativa d’AFANOC, va celebrar el seu 10è aniversari a L’Auditori de Barcelona — a la Sala Oriol Martorell, cedida solidàriament per l’equipament— i ho va fer de la mà d’uns concertistes molt especials: l’alumnat de l’EMMSA — amb les seves dues orquestres, els Bentocats i la Simfònica— i la banda de música Monturiol’s Band de l’Institut Narcís Monturiol.
Els concerts de Rock pels Xuklis tenen diferents objectius: sensibilitzar la societat a través de la música sobre les repercussions dels diagnòstics de càncer infantil i juvenil, generar implicació i participació ciutadana i recaptar fons per tal de poder garantir la gratuïtat dels serveis que AFANOC—que ja compta amb trenta anys de trajectòria en el suport de criatures i els joves amb càncer i les seves famílies— ofereix a les famílies de nens, nenes i joves amb càncer.
Una mica d’història
Corria l’any 2012 i, amb la intenció d’integrar la Casa dels Xuklis —que actualment consta de 25 apartaments 100% condicionats per a famílies d’infants i joves amb càncer— en el dia a dia del barri de Montbau, on està ubicada, l’Associació de Veïns Montbau i l’AFANOC van organitzar un concert per a la festa major per tal de recaptar fons per ajudar les famílies amb criatures i joves diagnosticats de càncer. En aquell moment es va anomenar Xuklis Blues Festival. Narcís Serrats, gerent d’AFANOC i un dels impulsors d’aquell primer concert, juntament amb en Pep Pla (en aquell moment president d’AFANOC) i en Joan Ventosa (soci, col·laborador i impulsor d’aquesta campanya i del Posa’t la Gorra), recorda nítidament aquell esdeveniment: “El vam fer amb molta il·lusió i van venir músics de primer nivell, però pel que fa a la recaptació, va ser un fracàs perquè no ho vam saber fer. Això sí, va tenir una càrrega emocional immensa. A partir del 2014 vam poder professionalitzar els concerts i des de llavors fins al dia d’avui”. El nom ha canviat, però l’essència i l’esperit d’aquell primer concert es mantenen intactes. Durant aquests deu anys, pel Rock pels Xuklis han passat grups de rock, metall, gòspel, reggae, bandes d’havaneres i jazz i un llarg etcètera. “Les bandes s’impliquen perquè el projecte és tangible i de proximitat. Hem organitzat concerts de tota mena, en sales grans, en espais més reduïts… El boca-orella funciona molt bé entre els músics i sempre volen participar de manera desinteressada”, explica en Narcís. Un dels moments àlgids d’aquesta iniciativa va ser el desembre de 2020: en plena pandèmia ocasionada per la Covid-19, les autoritats sanitàries van permetre dur a terme un concert al Sant Jordi Club per a 300 persones.
Aquest any, la idea d’organitzar un concert amb l’EMMSA neix d’en Miki Fargas, vocalista del grup tribut a U2 Please i col·laborador de la comissió de Rock pels Xuklis, en la qual hi ha diferents persones que s’encarreguen d’organitzar els concerts (tècnics de so, músics, membres de la junta, etc.). “Ens van fer arribar la proposta, però no trobavem una orquestra que se li avingués. Llavors li vam explicar la idea a la Montse Florensa, que, a banda de ser la vicepresidenta de l’entitat, és mestra de música. Va ser ella qui va proposar posar-nos en contacte amb l’EMMSA, que des del primer minut es va apuntar al repte”, diu en Narcís. La Montse, que té un fill que va tenir càncer de petit, té una vinculació molt especial amb l’EMMSA: “(…) Tinc tres fills i tots tres han estudiat a l’Escola de Música de Sant Andreu. L’EMMSA ha estat una segona família per a nosaltres, perquè ens vam sentir molt acompanyats”, explica.
Ni en Narcís ni la Montse volen acabar la conversa sense mencionar la increïble tasca que fan els voluntaris a AFANOC i als concerts. “Sense ells, no aniríem enlloc”, diu contundent en Narcís.
La Montse opina el mateix: “Sense els i les voluntàries no podríem fer res. Entre setmana, als hospitals —Sant Joan de Déu i Vall d’Hebron—, en tenim 100. Alguns tenen 18 anys i d’altres en tenen 70, però tots fan una feinada immensa i els estem molt agraïts”.
A la pregunta de com veuen l’associació en els pròxims deu anys, en Narcís ho té clar: continuant amb la tasca empresa. La Montse va una mica més enllà: “M’encantaria que AFANOC no fes falta. També que hi hagués més consciència del que suposa el càncer infantil i que les administracions posessin les coses més fàcils. El pitjor que et pot passar a la vida és tenir un fill malalt”.
AFANOC ho té clar: el càncer no entén ni de cultures ni de fronteres, per això tenen la intenció de continuar treballant: per acompanyar les famílies, lluitar per millorar les seves condicions de vida i els seus drets i per donar visibilitat a una realitat que sovint pot passar desapercebuda.