Qui ha dit que els infants no saben de filosofia? Se’ls ha de parlar de la mort, la crueltat o el càstig? Es pot parlar de tots els temes, amb la canalla? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que es plantejava l’editora i escriptora Ellen Duthie quan va decidir posar en marxar Wonder Ponder, un projecte cultural que pretén apropar la filosofia als més menuts. De fet, Ellen Duthie no parla de filosofia, sinó de curiositat filosòfica dels infants, quelcom ja innat en ells, segons l’autora i editora. “¿Què et faria sentir més culpable, matar un gos o un caragol per accident?”, “¿Són necessaris els càstigs?”, “Si poguessis implantar-te un altre cervell que no fos el teu, de qui t’agradaria que fos? Per què?”. Aquestes són algunes de les preguntes que ja es plantejaven a les caixetes de filosofia Wonder Ponder fa set anys. Ara Ellen Duthie acaba de publicar “Hay alguien ahí? Preguntario interplanetario para terrícolas inteligentes”, un llibre amb desenes de preguntes que fan reflexionar sobre el món que ens envolta a grans i petits.
El llibre se suposa que és un artefacte que han deixat els éssers de Bibopia a la Terra amb una sèrie de preguntes dirigides a la humanitat. Les preguntes estan dividides en catorze temàtiques diferents. En total, el llibre consta d’unes 500 qüestions, aproximadament.
- Com és un ésser humà?
- Com és ser tu?
- Per a què serveix el gènere?
- Com sabeu el que sabeu?
- Com us porteu entre éssers humans?
- Com és la vostra relació amb altres éssers terrícoles?
- És la Terra una bona llar?
- Sou bona gent, els éssers humans?
- Qui mana a la Terra?
- Per què hi ha éssers humans que tenen tant i d’altres que tenen tan poc?
- Qui nomena el món a la Terra?
- A la Terra, 2+2 són sempre 4?
- Perquè seguir fent art?
- Heu trobat el sentit de la vida?
Amb aquest llibre, Ellen Duthie recupera l’esperit de les caixetes de filosofia visual, que ja tenien com a objectiu generar els espais i els temps necessaris perquè la canalla, però també els adolescents i, fins i tot els adults, explorin sobre l’entorn que els envolta i sobre ells mateixos. Parlem amb ella sobre infants, filosofia i la necessitat d’aprendre a explorar un món cada cop més difícil d’entendre.
Com sorgeix la idea del llibre?
Sorgeix de diferents inquietuts. Jo ja feia més de vint anys que intentava descobrir una fórmula per a publicar, no tant un llibre d’introducció a la filosofia per a infants, sinó un llibre d’introducció a la curiositat filosòfica. Quelcom per ensenyar a mirar el món i preguntar-nos sobre ell de manera filosòfica. És la idea que també hi havia darrere les caixetes de filosofia visual. Aquestes caixetes cobreixen diferents temes i parteixen d’exercicis que jo he proposat en tallers amb persones de totes les edats. La idea és bombardejar amb preguntes sobre un tema concret, fer un mapa i a partir d’aquí plantejar-nos altres preguntes.
Dones gairebé més importància a les preguntes que a les respostes
D’això es tracta, perquè penso que el coneixement també pot entrar en forma de pregunta. I és precisament el que pretenia: traslladar totes aquestes preguntes portadores de coneixement a un format de llibre.
Com vas dur a terme la selecció de preguntes?
És cert que se me’n van acudir moltes i vaig haver d’escollir. Volia que cada capítol oferís diferents eines per a pensar. En general, el llibre cobreix un terreny global i això em satisfà. El repte va ser buscar les preguntes concretes de cada capítol i posar-les de manera que no donés lloc a malentesos. Penso que he editat cada pregunta unes deu vegades!
Es poden abordar tots els temes amb els infants?
Penso que sí, perquè a més, ells parlen de tot. Ho pregunten tot i penso que ha d’haver-hi espai i permetre la conversa. La filosofia sempre hi és, i sempre és pertinent. Totes les preguntes són bones i moltes d’elles són atemporals. El mateix que ens preguntàvem fa cent anys és el mateix que ens preguntem ara.
Habitualment parles de ‘curiositat filosòfica’.
La curiositat és quelcom que els infants porten incorporat de sèrie. Tenen la dinàmica de preguntar i estructurar la seva vida al voltant de les preguntes. No obstant això, a les escoles els nens i les nenes no proposen preguntes, sinó que les reben. Hi ha excepcions, però penso que el currículum escolar està centrat a cobrir un contingut i sovint no deixa massa espai per a aquestes preguntes que sorgeixen entre els infants. Penso que s’hauria de començar a canviar la dinàmica i combinar contingut amb necessitats.
Com es llegeix aquest llibre?
És un llibre que està pensat per a compartir-lo. Nosaltres el concebem com un llibre de consulta, no com quelcom per llegir de principi a fi. Un pot obrir una pàgina i explorar-la. A l’escola es pot treballar de moltes maneres diferents i en funció de l’edat o del grup. Es pot treballar des d’infantil fins al Batxillerat. Es pot explorar des del principi o obrint una pàgina a l’atzar, de manera conjunta o en petits grups. També es poden fer altres preguntes a partir d’una pregunta o reflexió concreta o cada grup pot fer el seu propi ‘preguntari’. Realment, hi ha moltes maneres diferents d’utilitzar el llibre, i això ens encanta.
A la contracoberta es pot llegir: “Obriu, llegiu, penseu”. Tota una declaració d’intencions.
Exactament. També vull trencar amb la idea que un llibre ha de ‘donar-nos’ coses. D’aquest llibre que acabo de publicar destacaria la idea de poder construir les teves pròpies respostes en diàleg amb tu mateix, o amb altres persones. Que ens faci pensar!