Edurne Vila, directora de l'EMMSA: "Que les coses passin dins de les parets de les escoles no té sentit; o té un sentit molt limitat"

24/01/2023 - 08:48

Entrevistem la docent de l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu després de tota la tasca realitzada en el primer trimestre del curs.

El 21 de desembre, 125 alumnes d’entre 12 i 21 anys de l’Escola de Música de Sant Andreu Mestre Pich Santasusana i la Monturiol’s Band van deixar-nos a tots i totes bocabadades. El concert solidari per celebrar el desè aniversari del Rock pels Xuklis, una iniciativa de l’AFANOC que té com a finalitat recaptar fons per a les famílies amb infants i joves amb càncer de l’entitat, va ser tot un èxit.

“Per a l’alumnat va ser un dia molt màgic. Estem acostumats a fer concerts benèfics, però el fet que aquest any fos amb una organització que treballa per millorar la vida dels nens i nenes amb càncer ens ha donat un punt de motivació extra, perquè era un tema que ens tocava de prop. També els va motivar molt el fet que vingués al concert gent de fora, no només les famílies. Va ser emocionant veure dia a dia com s’anaven exhaurint les entrades”. Qui parla és Edurne Vila, professora i directora de l’EMMSA. El concert, amb un repertori de música pop actual, va comptar amb la col·laboració d’una sèrie de cantants que van actuar de manera altruista. “Va ser complicat muntar els assajos, que es van fer a l’Espai Bota, però al final ho vam poder fer quadrar tot i va quedar un concert rodó”. La valoració del concert per part del professorat de l’EMMSA és molt positiva, explica l’Edurne. “Ens hem quedat amb ganes de repetir i tenim molt clar que volem potenciar el vincle amb l’AFANOC”.

Per a escollir el repertori del concert, Miki Fargas (cantant de la banda tribut a U2 Please i una persona vinculada a l’AFANOC) va agafar la batuta i, entre tot el repertori de l’EMMSA, es van escollir una sèrie de temes. L’actuació va tenir lloc a la sala Oriol Martorell de L’Auditori, cedida solidàriament per l’equipament.

Una escola de música del i per al districte

Fundada el 1993, de l’EMMSA han sortit Andrea Motis i Juan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band, d’entre altres. Ara, amb més de 500 alumnes i una projecció de i per al territori, l’EMMSA és tota una institució, un projecte consolidat i un equipament necessari que permet potenciar el capital creador del districte.

En aquesta línia, l’Edurne explica: “Nosaltres tenim molt clar que som un servei públic i educatiu i el que volem és apropar un ensenyament musical de qualitat al districte. Estem molt orgullosos de l’obertura que tenim al territori, ja no només en l’àmbit de barri, sinó també de districte. Participem en les festes majors i fem actuacions a centres cívics, casals, etcètera. El projecte de l’EMMSA abasta des de l’etapa bressol fins als 93 anys, i és aquest ventall d’alumnat que tenim i la participació en la vida del districte el que dona sentit a la feina que duem a terme”. L’Edurne és contundent: “Que les coses passin dins de les parets de les escoles no té sentit; o té un sentit molt limitat”.

La relació de l’EMMSA tant amb el barri de Sant Andreu, on està ubicada, com amb els altres barris del districte és immillorable. Hi ha una estreta relació amb la xarxa de Centre Cívics, i la banda toca els diferents esdeveniments i celebracions del territori. És, certament, una escola que no s’entén sense el barri.

El secret de l’èxit és que no hi ha secret (o sí)

Perquè la canalla i els i les adolescents entrin i surtin entusiasmats de les classes de música no hi ha una fórmula màgica, però sí el treball, l’esforç del professorat i una mirada concreta: “no busquem la professionalització en cap moment; o almenys no ho destacaria com a objectiu prioritari. Per això fomentem un treball musical a partir de programes de diferents intensitats”, diu l’Edurne. I sembla que funciona: en el projecte de les orquestres conviuen joves de 12 a 20 anys que s’acompanyen, es tutoritzen entre ells i elles i comparteixen els aprenentatges i la formació adquirida. “A les orquestres, els més grans tenen cura dels més petits i quan aquests es van fent més grans, s’inicia una nova roda. És bonic de veure, aquesta convivència tan sana”.