“Crear una consciència crítica sobre les problemàtiques socials i ambientals generades per la indústria alimentària actual, i oferir eines per impulsar canvis a favor de models alimentaris més sostenibles i saludables”. Aquest és l’objectiu que hi ha darrere la posada en marxa de PlanetAcció, una iniciativa de Justícia Alimentària i Fundació Adsis amb fons de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Es tracta d’un projecte adreçat a les comunitats educatives de secundària (professorat, joves i famílies) i que busca promoure “un model alternatiu basat en els principis de la sobirania alimentària amb perspectiva de gènere, que aposti per un món rural viu”. El projecte, que va arrencar a l’octubre a set instituts de Barcelona i de Santa Coloma de Gramenet, consta de dues potes: d’una banda, es treballa directament amb alumnat, professorat i famílies en el marc dels centres educatius a partir d’activitats concretes (tallers, sortides, accions a la comunitat, xerrades, formació, etcètera); i de l’altra, el projecte posa a disposició de tot el professorat de secundària —de manera oberta i gratuïta a través d’una plataforma Moodle anomenada Espai Planetacció— una sèrie de recursos per a abordar el tema de la justícia i la sostenibilitat alimentària a l’aula. Per accedir a aquests recursos només cal registrar-se a la plataforma. “Aquesta iniciativa parteix de l’escola com a eix d’actuació per reflexionar sobre la nostra alimentació i sobre la manera com aquesta afecta l’entorn, la salut i les condicions de vida de les persones i de la comunitat”, explica Marta Devesa, responsable pedagògica de Justícia Alimentària.
Potser és una pregunta molt òbvia, però perquè és tan important donar a conèixer el concepte de sobirania alimentària?
Perquè el model alimentari actual és una de les causes principals del deteriorament ambiental del planeta, a banda de provocar grans desigualtats socials i generar cada vegada més problemes de salut. La sobirania alimentària és el dret que tenim tots els pobles d’alimentar-nos de manera saludable i sostenible, i aquest dret l’hem de defensar entre tots i totes. És fonamental que les noves generacions coneguin la realitat del sistema alimentari industrial i què s’amaga darrere els aliments, per tal de poder actuar amb conseqüència. Si tenim informació, podrem actuar; i tots i totes hem de posar-hi el nostre granet de sorra. En un context d’emergència climàtica i de deteriorament ambiental, les accions que prenem com a individus diàriament sobre com ens alimentem, també resulten importants. Si a més a més actuem col·lectivament en accions comunitàries que representin alternatives a aquest sistema, encara tindrem més força.
És un projecte per a secundària.
Sí, el treball que es fa amb l’alumnat està enfocat com a projecte d’aprenentatge i servei a 3r i 4t d’ESO. Des de Justícia Alimentària treballem altres projectes per apropar la sobirania alimentària a les escoles de primària, però aquest, concretament, només està adreçat a l’alumnat de secundària.
Es tracta d’un projecte de dues potes. D’una banda, oferir sessions i activitats als centres escolars; i de l’altra, teniu una sèrie de recursos oberts a tot el professorat.
Una cosa és el projecte que implementem als centres educatius, i l’altra l’Espai PlanetAcció, una comunitat educativa virtual sobre sobirania alimentària oberta a tot el professorat de secundària de Catalunya. Tothom s’hi pot apuntar i es poden utilitzar els recursos que proposem per treballar la temàtica de la justícia alimentària a l’aula. Oferim nous recursos cada mes; sempre relacionats amb la sobirania alimentària i tot dividit en diferents apartats. S’aborden temàtiques com el gènere, el canvi climàtic, els drets laborals dels treballadors i treballadores del sector alimentari, la publicitat alimentària, la gestió dels residus, etcètera.
Com treballeu en els centres?
Amb l’alumnat, fem un projecte d’aprenentatge i servei amb activitats guiades per educadores nostres. Abordem temes relacionats amb la justícia alimentària i la sostenibilitat: com es transporten i es comercialitzen els aliments, quines alternatives i solucions tenim, etcètera. La idea és que l’alumnat pugui col·laborar amb alguna acció a la comunitat i aportar el seu gra de sorra per revertir la situació en la qual ens trobem. També duem a terme activitats amb les famílies perquè el contingut no quedi despenjat quan els joves arriben a casa. Amb les famílies fem tallers de sensibilització per fomentar la cultura d’una alimentació i cuina sostenible, entre d’altres. Finalment, també acompanyem el professorat al llarg de tot el procés i de tot el curs escolar amb jornades i formacions. Tot això es duu a terme dins l’horari escolar i entra dins el currículum de cada centre.
Esteu treballant directament amb algun institut del Districte de Sant Andreu?
El projecte es localitza actualment als districtes de Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona i Santa Coloma de Gramenent. De cara a nous cursos, es pot obrir a nous centres interessats.
Des de PlanetAcció promoveu un model alternatiu basat en els principis de la sobirania alimentària amb perspectiva de gènere. Com abordeu aquesta perspectiva de gènere?
Seguim carregant sobre les dones el sosteniment de les llars, la cura de les famílies… L’agricultura familiar sempre ha estat històricament en mans de dones, però aquests rols sempre s’han considerat poc rellevants o s’han invisibilitzat. Amb l’enfocament de gènere pretenem visibilitzar i reconèixer el paper de les dones en l’alimentació i en la cura, imprescindible per a la reproducció i la sostenibilitat de la vida. Tots hem de participar d’aquesta responsabilitat.
Parleu de la mirada “glocal”. Què vol dir aquest concepte?
Incorporar la visió local-global (glocal) és imprescindible, no només per sentir-nos part d’una comunitat global, afectada per problemàtiques similars amb manifestacions pròpies a cada context, sinó també per tenir una visió ajustada d’aquesta realitat multidimensional i complexa. Per això incorporem l’experiència d’organitzacions socials del Sud Global amb les que treballem, per tal que aquesta mirada també arribi als centres.
Creus que hi ha més consciència de la importància d’un sistema alimentari sostenible en les noves generacions?
Segurament sí que hi ha més consciència i cada vegada sigui més inevitable tenir-la, ja que l’emergència climàtica està directament relacionada amb la indústria alimentària. D’altra banda, també cal dir que l’alimentació de la societat va a pitjor, perquè en l’actualitat consumim molts aliments processats. Una cosa és la consciència, però el que cal és una aplicació pràctica. També cal tenir en compte que l’accés a una alimentació sana és més cara i que els processats són barats. Tampoc no podem oblidar l’enorme influència de la indústria publicitària.
En la creació d’una consciència d’alimentació nova, respectuosa quin paper hi juguen les escoles i tota la comunitat educativa?
És molt important educar les noves generacions en aquesta línia; de fet el nou currículum escolar ja va orientat a poder adquirir les competències necessàries per fer front als reptes de futur que tenim al davant. En aquest context, el paper de la comunitat educativa és clau: han d’estirar el carro i proporcionar les eines perquè aquest canvi sigui possible.
Comença el tercer trimestre, però el curs ja comença a anar de baixa. Quina és la valoració que feu d’aquest primer any de treball amb les escoles i la comunitat educadora?
La valoració que en fem és molt bona. Han sortit iniciatives molt originals per part de l’alumnat, com l’organització de rifes o la difusió de cooperatives de consum, entre d’altres. L’alumnat ha vist que es pot col·laborar i actuar.